Sou un grup d’arquitectes especialitzats en projectes d’habitatge cooperatiu. Com vau arribar a coincidir a Lacol? Us vau conèixer per la via de la professió o per la del cooperativisme?
Vam coincidir a l’ETSAB, estudiant arquitectura, i va, començar a treballar junts durant els últims anys de la carrera. Al cooperativisme arribem a partir de les relacions que vam establir al barri de Sants des de fa més de deu anys.
Enteneu l’arquitectura com una eina que permet intervenir a l’entorn més proper treballant per a la seva transformació social.
Cap a on voleu dirigir-vos amb la vostra feina? Teniu algun model de referència en altres països?
Cap a un treball de proximitat, que permeti desenvolupar experiències d’Economia Social i projectes col·lectius, promovent un nou model d’accés a l’habitatge.
Al nostre país, als anys 70 i 80, molts professionals estaven compromesos amb les necessitats del seu entorn, un fet que anys més tard es va convertir en una excepció. En altres països ens inspiren figures com els Instituts d’Assistència Tècnica de l’Uruguai, que acompanyen a les cooperatives d’habitatge amb una mirada transdisciplinar.
Quin tipus de transformació, social i de l’entorn, heu pogut experimentar en la realitat dels projectes que heu realitzat fins ara?
Als nostres projectes intentem que els futurs usuaris i usuàries terminin el procés amb un major coneixement i control sobre el seu entorn. També en alguns casos, com a Can Batlló o La Lleialtat Santsenca, hem pogut col·laborar en conservar la memòria del lloc i en fer que el projecte encaixi millor amb les necessitats i les voluntats de l’entorn.
Com ha evolucionat la normativa, tant urbanística com de dret immobiliari, en aquests últims anys en relació al co-housing?
Ara per ara ha evolucionat una mica, de moment només tenim la modificació de reserves de places d’aparcament que vam aconseguir a la ciutat de Barcelona amb el projecte de La Borda. S’ha de dir que el concepte co-housing només determina la idea d’espais comunitaris, per la qual cosa nosaltres preferim parlar d’habitatge cooperatiu, on la propietat és col·lectiva i els usuaris tenen un rol molt més actiu i central en tot el procés.
Necessitem introduir canvis que permetin entendre que hi ha altres formes de viure, i que premiï aquells que no volen lucrar-se amb l’habitatge.
L’estalvi energètic, l’economia circular, la sostenibilitat dels elements constructius son elements fonamentals als vostres projectes… La tecnologia en aquest sentit és un aliat o encareix els projectes? Te bona acollida en un procés participatiu? Tots els usuaris l’entenen?
La tecnologia sempre ha de ser un aliat per al projecte, saber trobar quin sistema és el millor i adequat en cada cas és clau. En alguns casos poden ser un element d’increment de cost però a mig termini poden estalviar molts costos en confort.
Als projectes d’habitatge cooperatiu la majoria de vegades els socis tenen una gran consciència en l’àmbit de la sostenibilitat, la qual cosa facilita el punt de partida per buscar les solucions amb el menor impacte ambiental.
Alguns de vosaltres viviu a La Borda tancant així el cercle, no sempre perfecte, entre professió i vida privada. Com és viure al propi edifici que s’ha projectat?
Està molt bé, permet experimentar l’edifici en vida, quan es posen a prova moltes de les intencions del projecte i es visualitzen els errors més clarament. És una bona escola d’aprenentatge, suposem que semblant a quan els arquitectes es fan el seu propi habitatge, però en aquest cas de forma col·lectiva.
Com us imagineu el futur de l’habitatge cooperatiu? És una forma d’habitar per a tothom? Serà el model habitatiu del futur?
Partim d’una realitat i d’una mentalitat molt dual, on, sobretot, prima la propietat privada. L’habitatge cooperatiu no serà el model dominant per ara, però treballem perquè, almenys, sigui una opció viable per aquelles persones que decideixen apostar per aquest model.
