La incorporació de les tecnologies de realitat augmentada i virtual als processos diaris de les empreses és ja un fet que està canviant radicalment la forma en què els processos productius son duts a terme. Una autèntica revolució per als sectors industrials i de la construcció que ofereix unes eines per a la gestió i control de les obres i les línies de producció i muntatge que mai abans havien existit.
Lluny de ser tecnologies genèriques, son aplicacions i solucions completament a mida que poden anar des d’una simple App de realitat augmentada amb la qual presentar un projecte arquitectònic o d’enginyeria civil, fins a plataformes i sistemes de training per a plantes industrials.
És precís aclarir que la realitat augmentada, virtual i mixta utilitzen diferents tecnologies per al seu funcionament principalment aplicades al software, però també al hardware. En aquest camp es troben per una banda els equips informàtics, que permeten realitzar els models virtuals i per l’altra els dispositius com smartphones, cascos, visors o simuladors que serveixen de nexe entre l’usuari i els continguts generats. Existeixen també una sèrie d’elements perifèrics, convertits en un model de negocio paral·lel, que milloren la interacció i la immersió entre persona i mon virtual como son els comandaments, sensors, guants o vestits hàptics, entre d’altres.
Ara bé, sabem diferenciar entre realitat virtual, augmentada i mixta?
La realitat virtual (RV) es basa en la creació d’uns elements d’un món irreal perquè l’usuari pugui interactuar amb ells. Dins de la realitat virtual s’engloba qualsevol tipus de contingut imaginari des d’un videojoc fins a una aplicació per a formació d’operaris d’una planta industrial. Per això, qualsevol suport apte per deixar volar la imaginació servirà com a dispositiu de realitat virtual. El factor d’immersió és fonamental per aconseguir una major interacció amb els elements virtuals. En l’actualitat la forma més comuna d’interacció segueix sent mitjançant l’ús de pc, teclat i ratolí, tot i que amb l’aparició dels smartphones la forma d’interactuar ha canviat, sent molt més intuïtiva y senzilla mitjançant la pantalla tàctil. Entre el software més usat per a la realització de contingut s’hi troben programes com la suite d’Autodesk, Rhino, Sketchup o Blender, entre d’altres. I per a la programació de les aplicacions, depenent del dispositiu a les quals van destinades (Android, Ios, Windows, etc.), podran utilitzar-se programes com Android Studio, Xcode, Visual Studio o motors de jocs que permeten realitzar aplicacions multiplataforma. Entre els motors de jocs més utilitzats s’hi troben Unity i Unreal Engine.
Les aplicacions de realitat virtual per al sector de la construcció, arquitectura i enginyeria son solucions robustes i impactants a la vegada que senzilles i útils de manejar. Mitjançant aquesta tecnologia es pot transportar a l’usuari a entorns totalment virtuals en 3D o a entorns reals allunyats geogràficament mitjançant recorreguts de fotos i vídeos 360. Els usos més habituals de la realitat virtual en l’arquitectura, enginyeria i sectors afins son:
– Presentació esquemàtica de plantes i idees de projectes
– Recorreguts virtuals per instal·lacions, construccions, llocs i ubicacions amb interaccions i comportaments
– Explicacions tècniques de processos
– Training d’ús i manipulació i formació de processos de manteniment
La realitat augmentada (RA), a diferència de la virtual, busca superposar informació extra a la realitat. Per això, es necessitaran dispositius amb càmeres per captar la realitat, que posteriorment puguin mostrar a la pantalla elements virtuals (informació, imatges, vídeos, models 3d) superposats a l’entorn físic real. Tot aquest procés es realitza en temps real i registrat en 3d.
Per exemple, per a un entorn industrial o d’obra és possible escanejar simplement una vàlvula amb la càmera d’un smartphone i obtenir tota la informació necessària com a fitxes tècniques, especejament, ubicació exacta dins de l’obra, esquemes, model 3D o la forma correcta de usar-la.
El terme realitat augmentada no s’ha de confondre amb el de realitat mixta (RM), també anomenada a vegades realitat híbrida. La realitat mixta permet crear nous espais en els quals interactuen tant objectes i/o persones reals com virtuals. La realitat mixta no només permet la interacció de l’usuari amb l’entorn virtual sinó que també permet que objectes físics de l’entorn immediat de l’usuari serveixin com elements d’interacció amb l’entorn virtual.
A més, gràcies als dispositius com les ulleres de realitat virtual o els guants de trackeig, que reflecteixen a la perfecció els nostres moviments i interaccions, sumats a la recreació de sons i ambients reals, és possible aconseguir una experiència immersiva total.
Per consegüent sembla clar que l’aplicació de les tecnologies de RV i RA en las línies de producció dels processos constructius industrialitzats és una eina molt eficaç, ja que permet als operaris disposar de tota la informació necessària per a la realització de la seva feina sense necessitat de desplaçar-se del seu lloc.
Un exemple pràctic d’aplicació d’aquesta tecnologia seria una línia de producció d’elements prefabricats com bigues pretensades o sabates prefabricades. En aquests processos es requereix de la disposició de les armadures segons el que s’especifica als plànols de muntatge.
Mitjançant l’ús de les ulleres de realitat augmentada tota aquesta informació, fins i tot el model el model 3d hologràfic, es mostra en veritable magnitud sobre el banc de treball. Així, l’operari només ha de col·locar les diferents peces sobre la posició dels elements virtuals que es visualitzen a través de les ulleres.
Un cop estiguin situats tots els elements en el lloc indicat, se li comunicarà a l’operari que és el moment de fer les soldadures i el lloc exacte. D’aquesta forma es milloren considerablement tres aspectes principals:
a) els temps d’execució: mirar el plànol, mesurar les distàncies entre peces i traslladar-les a la realitat
b) millora de la qualitat i la reducció de l’error humà: operaris junior realitzant operacions complexes recolzats per tota la informació i fins i tot per teleassistència d’operari sènior en remot
c) la seguretat a l’entorn de treball: evitant desplaçaments innecessaris o accions que puguin ser contraproduents per a l’operari
Sembla evident que la inclusió de la realitat virtual, augmentada i mixta a les empreses permet millorar la qualitat amb què s’executen els treballs ja que aquests es realitzen amb major precisió i seguint pautes i criteris en temps real. Tot això ajuda a crear entorns de treball molt més segurs i on els riscos i errors humans es poden controlar, analitzar i resoldre en temps real.