Repensant l’entorn construït
La societat actual, cada vegada més concentrada a les ciutats, té la necessitat d’una rehabilitació del nostre entorn, de repensar-lo. I l’entorn ens porta a tractar els aspectes d’urbanisme, regeneració urbana, disseny circular, ciutats responsives, rehabilitació a gran escala, adaptació climàtica, descarbonització, participació ciutadana, smart cities,… elements, tots ells, que seran motiu de debat al maig de 2025 a la Fira CONSTRUMAT a Barcelona.
Actualment, més del 56 % de la població mundial viu a les ciutats i s’espera que aquesta tendència continuï, ja que la població urbana augmentarà a més del doble per al 2050, moment en què gairebé 7 de cada 10 persones viuran a les ciutats. Això requereix una planificació que proporcioni serveis i organitzi el creixement.
Les ciutats són elements vius i la planificació urbana s’enfronta al desafiament d’integrar sostenibilitat, innovació i resiliència davant el canvi climàtic. I aquí, els arquitectes i urbanistes tenen molt a dir… d’ells depèn la qualitat de vida que tinguem i, en cert sentit, la nostra felicitat.
Amb un enfocament integral que integri conceptes com el disseny circular, la regeneració urbana i les ciutats responsives, la rehabilitació a gran escala, la descarbonització, la participació ciutadana i les smart cities, és possible transformar l’urbanisme en una eina clau per adaptar les ciutats als reptes d’una demografia creixent i un clima cada cop més amenaçador.
La base de l’urbanisme
De cara a construir ciutats resilients que s’adaptin als desafiaments climàtics, l’urbanisme i la planificació urbana són la base. Cobren cada vegada més importància les mesures per a l’adaptació de pobles, ciutats i territoris al escalfament global.
Successos com els de la DANA a València han de fer reflexionar sobre un disseny eficaç de les ciutats que tingui en compte la reducció d’emissions, la gestió de recursos naturals de manera sostenible i la mitigació de riscos com inundacions i onades de calor. Generar infraestructures, entorns saludables i habitables incorporant solucions basades en la natura, mobilitat sostenible i eficiència energètica.
La normativa urbanística, però, i en general, està fora de la realitat. Després de la pandèmia, les ciutats han pres una rellevància fonamental (ens vam fer més conscients amb el confinament) i s’ha evidenciat la importància dels espais exteriors i les zones comunes (més generoses, tant a les vivendes com als llocs de treball), així com la necessitat de flexibilitzar els usos.
Només des d’una visió estratègica que integri polítiques públiques (amb equitat social, accés inclusiu als serveis bàsics i àrees verdes), tecnologia i participació comunitària, l’urbanisme es convertirà en eina essencial per garantir la sostenibilitat ambiental i el benestar de les futures generacions.
Avançant en la regeneració urbana
Un dels grans reptes del sector està, sens dubte, en la intervenció en la ciutat construïda, és a dir, el que es coneix com a ‘regeneració urbana’ que revitalitza àrees deteriorades, promovent sostenibilitat i resiliència.
Es fa necessari intervenir sobre la ciutat existent i no només sobre els centres urbans, o barris, sinó també sobre les àrees perifèriques, responent a les necessitats actuals sense comprometre les generacions futures.
Aquest enfocament permet transformar espais obsolets en entorns dinàmics, inclusius i adaptats a desafiaments ambientals, socials i econòmics. Al reutilitzar infraestructures existents, es minimitza l’impacte ambiental i es maximitza l’ús dels recursos.
Però per això, perquè es pugui donar la necessària regeneració urbanística, cal generar un nou sector que no existeix a Espanya i sí en països del nostre entorn, que rehabiliten vint vegades més que el nostre país, no només en l’àmbit residencial, sinó també en entorns de polígons industrials i grans equipaments. Es requereix una reconversió des del punt de vista professional, empresarial i industrial per actuar.
Rehabilitant a escala ciutat
Actuar en el parc edificatari requereix conèixer la seva situació, i al nostre país, no gaudeix de bona salut: és antic i poc eficient. A Espanya existeixen més de 5 milions de vivendes amb més de 50 anys d’antiguitat, gairebé el 10% dels edificis espanyols es troben en un estat de conservació ruïnós, dolent o deficient i només el 6% es van construir amb criteris d’estalvi d’energia. Les seves característiques, estat de conservació i antiguitat requereixen la seva rehabilitació estructural, funcional i energètica. Renovar el parc edificat, una oportunitat per crear espais saludables.
Es calcula que nou milions de vivendes a Espanya requereixen una rehabilitació energètica.
Però a més, els plans de rehabilitació tradicionals no són suficients per assumir els compromisos en matèria de descarbonització per al 2030 i 2050. D’aquí que calgui intervenir a través d’una actuació multidisciplinària, generar col·laboració públic-privada, on apareix la figura de l’‘agent rehabilitador’, a través de consorcis per a actuacions de barri i per tant a gran escala, capaços d’una gestió integral amb un servei ‘clau en mà’, facilitant la gestió a les comunitats, des de l’elaboració de la documentació tècnica, passant per l’execució de les obres i la sol·licitud de les ajudes així com l’obtenció de la financiació.
Actuar en àmbits en els quals ha de haver-hi negoci i rendibilitat econòmica, que si ve acompanyada de rendibilitat social i mediambiental ens permet tancar el cercle. S’han d’emprendre projectes que es marquin en l’entorn urbà, a nivell barri i en certa manera vulnerables (si bé la vulnerabilitat social ha de ser iniciativa pública) que tinguin una repetibilitat i que es puguin estandarditzar i sistematitzar.
Amb aquest tipus d’actuacions, sota la premissa d’un impuls per part de les Administracions, serà possible fer el gran salt de les 30.000 a les 300.000 vivendes rehabilitades a l’any. Intervenció de la iniciativa privada per a una millora substancial del nivell de vida.
Per això es necessita una altra actuació: apoderar al ciutadà i que sigui conscient. Involucrar els habitants en el procés de participació ciutadana fomenta el sentit de pertinença i assegura que les intervencions responguin a les necessitats reals de les comunitats. I és que la participació activa amb decisions compartides sensibilitza sobre els beneficis de la rehabilitació sostenible, promovent pràctiques responsables i col·laboratives, es genera confiança i s’eviten conflictes, accelerant la implementació de projectes.
Innovació i tecnologia per viure millor
En un món enfrontat al canvi climàtic, les ‘smart cities’ es converteixen en una eina essencial per construir un futur resilient i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Suposen integrar tecnologia i innovació per optimitzar recursos i millorar la resiliència urbana.
L’ús de sistemes intel·ligents de monitorització i anàlisi de dades per gestionar el consum energètic, recursos hídrics, energètics i de residus, reduir emissions i garantir una mobilitat més sostenible minimitzant l’impacte ambiental, la implementació de solucions com sensors ambientals que anticipen i mitigen riscos climàtics, o l’ús de plataformes digitals que faciliten la participació ciutadana són exemples d’aquestes ciutats intel·ligents que milloren la qualitat de vida dels seus habitants.
Molts reptes, realitats complexes que necessiten actuacions multinivell i que seran objecte d’anàlisi al Sustainable Building Congress dins el marc de CONSTRUMAT 2025. No deixis d’assistir.