Ens trobem en un moment crític per a l’arquitectura i la construcció, en un punt d’inflexió i de canvi de model. Molts són els temes en ebullició que afecten la feina dels arquitectes, els quals hem de continuar formant-nos cada dia per incorporar els avenços tecnològics als nostres projectes, tecnologies que afecten tant als processos de creació com als mètodes constructius. Aquest article aborda algunes de les qüestions més urgents que impacten la nostra feina.
ENERGIA
D’una banda, el canvi climàtic i el despertar, finalment, de la societat cap a la necessitat de conservar el nostre planeta, estan canviant la nostra manera de construir i de dissenyar. Els arquitectes som agents claus per avançar ràpidament i amb garantia cap al futur d’una construcció ecològica. Podem ajudar amb els nostres coneixements a fer-ho d’una manera respectuosa amb el medi ambient i, alhora, proveir l’usuari amb espais dignes i confortables.
El sector de la construcció i operació d’edificis representa aproximadament el 34% del consum energètic global i és responsable del 37% de les emissions de diòxid de carboni relacionades amb l’energia.
Sabem que, tot i que pot ser difícil reduir la despesa energètica de la construcció d’un projecte, sí que podem reduir la despesa energètica durant la vida d’un edifici. De fet, un projecte pot ser molt eficient sense grans invencions tecnològiques, únicament a través de decisions encertades pel que fa al seu emplaçament, orientació, protecció solar, ventilació creuada i elecció de materials.
Actualment, l’envelliment del parc construït espanyol i l’energia que malgastem ens exigeixen repensar com renovar els immobles urbans eficientment i sense afegir-nos defectes estètics en el procés. La rehabilitació energètica és fonamental per reduir el consum de recursos i minimitzar les emissions de CO2.
L’estalvi d’energia és, sens dubte, un dels principals reptes i objectius del sector de la construcció. El nostre entorn construït és responsable d’una gran part de les emissions globals de CO2, i reduir el seu impacte ambiental és crucial per afrontar el canvi climàtic. A mesura que les normatives s’endureixen i la pressió per la sostenibilitat augmenta, el sector de la construcció ha d’evolucionar ràpidament cap a solucions més eficients, utilitzant tecnologies avançades i materials innovadors. La col·laboració entre arquitectes i autoritats és crucial per crear estàndards globals i estratègies de descarbonització a nivell urbà.
Tot i que hi ha avenços, per ara persisteixen al sector resistències al canvi i manca de capacitació en noves metodologies. Per respondre eficaçment a aquests reptes, és necessari promoure la formació i una major col·laboració entre els agents del sector.
PETJADA DE CARBONI
Tot i que no he trobat una xifra específica per al percentatge de recursos terrestres utilitzats en la construcció, se sap que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos naturals a causa de l’extracció de materials com l’arena, la pedra i els metalls.
El sector genera entre el 25% i el 30% dels residus sòlids a nivell mundial. En molts països, els escombraries i deixalles de construcció constitueixen la major part dels residus municipals. Per aquesta raó, és sempre preferible rehabilitar un edifici que no demolició, encara que sigui només reutilitzant l’estructura.
També exigim, com a societat, la necessitat de controlar la petjada de carboni de tot el material que utilitzem en la construcció. És a dir, cada dia sabem més sobre l’energia que es necessita (o el CO2 que es emet) per a la producció d’un material, incloent-hi el seu transport i fins i tot la seva ubicació final dins de l’obra. Tot i això, encara aquests dades són difícils d’obtenir i quantificar. Com a societat, podem exigir als productors aquest càlcul. Amb aquesta informació, els arquitectes hem d’estudiar i comprendre l’impacte que té cada un dels materials que triem, observant, a més de totes les seves característiques tècniques, la seva procedència i el seu impacte global. Aquest és un camp en continu desenvolupament.
Igualment, els sistemes constructius que triem per a cada obra han d’ésser avaluats per garantir la seva idoneïtat amb el context i els recursos locals disponibles.
INDUSTRIALITZACIÓ
Si acceptem que la vida útil d’un edifici té una data de caducitat, o que, en un futur proper, podria requerir un canvi d’ús, hem de dissenyar-lo perquè aquell edifici pugui adaptar-se millor al canvi o que fins i tot pugui ser reemplaçat en algun moment. Serà millor si aquest pot adaptar-se a aquests nous models, o si fins i tot es pot desmuntar.
Un desmuntatge implícit des del principi en el disseny de l’edifici permetrà reutilitzar un major nombre d’elements i reduir els quilos de deixalles al mínim.
Per això podem començar a entendre l’edifici més com un trencaclosques, un muntatge de peces. Sembla que la construcció en sec guanyarà terreny i prendrà el relleu, començant per relegar al passat la construcció d’estructures de formigó (excepte sota rasant, on és difícil) i substituint-les per estructures de fusta, metall o sistemes estructurals de peces prefabricades.
En aquest context, podem controlar la selecció de productes prefabricats que utilitzem en la construcció, i exigir als fabricants que aquests productes, per exemple, una finestra, puguin ser eventualment desmuntats i els seus components reciclats. És a dir, potser en un futur proper les carpinteries de les finestres puguin mostrar els cargols en l’assemblatge de les seves parts, que permetran que els seus elements – alumini, fusta, acer, vidre, goma, etc. – siguin reciclats. Com a societat, podem exigir que els fabricants del producte o del material es responsabilitzin de tot el seu cicle de vida, inclòs el seu reciclatge.
L’industrialització portada al sistema constructiu, a l’obra, aconseguirà reduir temps i augmentar el control de qualitat.
ROBOTS
L’escassetat de matèries primeres i la falta de mà d’obra per realitzar les obres està dificultant i encarint els treballs. Com a conseqüència de la falta de mà d’obra qualificada, veiem un interès, o una necessitat, en la introducció de robots en la construcció. El procés de construcció tendirà a semblar-se més a la construcció d’automòbils. La producció de parts de l’obra, per exemple, banys que ja arriben muntats o façanes tecnològiques, es porta fent anys, però cada vegada avançarem més ràpidament en aquesta direcció i més parts de l’edificació vindran fetes de fàbrica. Parts de l’edificació es podran prototipar a fàbrica, com si fossin mobles o dissenys industrials. I un cop donat el vistiplau, es procedirà a la seva construcció a gran escala.
Ja s’estan fent proves d’impressió digital a escala gegant i a les fàbriques els robots podran aconseguir una qualitat del producte molt superior a l’assolida avui dia a l’obra, i l’execució serà molt més ràpida i precisa a la vegada.
EINES VIRTUALS
Per aconseguir aquest canvi a la construcció, els arquitectes haurem d’adaptar-nos a les noves tecnologies utilitzant programes de disseny que confeccionen models virtuals. Un d’aquests programes, dins de la categoria BIM (BUILDING INFORMATION MODELING), per modelar en tres dimensions i aconseguir un model virtual de l’edifici, és Revit. Molts de nosaltres ja estem treballant en tres dimensions. Personalment, considero que aquest programa és revolucionari. Permet construir la maqueta virtual de l’edifici des de l’avantprojecte i poder analitzar (i, per tant, controlar), per exemple, la quantitat de sol que entra per cadascuna de les seves finestres a qualsevol hora, tots els dies de l’any. També permet obtenir les medicions dels elements del projecte d’una manera molt directa. Sens dubte, el seu ús és un pas important cap a la millora de la comunicació entre arquitecte i constructor, ja que la maqueta virtual es troba al núvol i és accessible en temps real per treballar-hi simultàniament tots els professionals involucrats. Gràcies a aquest programa, s’aconsegueix la coordinació i integració dels diferents sistemes (electricitat, fontaneria, aire condicionat, entre d’altres) al núvol abans d’iniciar l’obra. Nosaltres hem utilitzat aquest procediment per als projectes que estem construint a Bogotá, Colòmbia, i Monterrey, Mèxic, i ens ha facilitat enormement la col·laboració a quilòmetres de distància.
Igualment, l’ús de la intel·ligència artificial serà beneficiós per estalviar temps en tasques burocràtiques, com la preparació de plecs de condicions o memòries. Per descomptat, l’arquitecte haurà de revisar i editar l’ajuda aportada per la IA. Utilitzarem la IA també per millorar les imatges de presentació, però sempre sobre la base d’un treball inicial original de l’estudi.
CONCLUSIONS
Ara, més que mai, els arquitectes hem de ser els mediadors entre les noves tecnologies, els paradigmes emergents i el projecte final. Tenim la responsabilitat de respondre a aquest desafiament, que és sens dubte un repte sense precedents. Tenim l’“expertise” i l’experiència, i és el moment de fer ús dels nostres coneixements. Hem de continuar formant-nos per poder ser els experts dels nous programes i dels nous processos constructius. Projectar sense deixar-nos seduir per la imatge de la tecnologia i sense oblidar l’objectiu final: aconseguir la qualitat del projecte que mereix cada usuari i cada ciutat.
Factors intangibles de l’arquitectura com l’experiència espacial, la qualitat i quantitat de llum natural, la relació interior-exterior, l’equilibri compositiu de les façanes i la correcta elecció de materials, escala humana, necessiten ser reivindicats i, potser, quantificats per ocupar un lloc central a la nostra societat.
No obstant això, observem com el discurs sobre la qualitat arquitectònica queda relegat a fires i congressos, eclipsat per l’atractiu de la innovació tecnològica.
Iniciatives com CONSTRUMAT són essencials per promoure la col·laboració entre administració i professionals, sensibilitzar sobre la importància de la bona arquitectura i garantir que la tecnologia sigui un mitjà, no un fi. L’arquitecte té la clau a la mà en ser alhora tècnic i humanista.
¡Posem-nos mans a l’obra!