En un context impulsat per la necessitat urgent d’avançar cap a la descarbonització i les innovacions per assolir la neutralitat climàtica, els materials naturals i sostenibles guanyen rellevància, especialment amb l’arribada del nou Reglament de Productes de la Construcció 2024, que marcarà una fita en el sector. La cita amb la circularitat, la normalització i aquests nous materials la trobaràs a Construmat 2025, on s’exposarà l’últim del sector de la construcció.
La descarbonització, clau per a l’acció climàtica i que considera el carboni al llarg del cicle de vida, està impulsant un nou marc normatiu: el Pacte Verd Europeu, les Directives d’eficiència energètica en edificis (EPBD), energies renovables (RED) i de Disseny Ecològic. Aquest canvi de model és essencial per avançar cap a una economia circular i assolir la neutralitat en carboni.
Un marc normatiu per als productes en clau sostenible
La Directiva de Disseny Ecològic de la UE estableix requisits per millorar l’eficiència energètica i ambiental dels productes, reduint-ne l’impacte durant tot el cicle de vida. A això s’hi afegeix el nou Reglament Europeu de Productes de Construcció (RPC 2024), que estableix regles harmonitzades per a la comercialització de productes de construcció i regula el marcatge CE. Aquest reglament introdueix novetats importants en sostenibilitat i digitalització, promovent materials sostenibles, reciclables i amb baixes emissions de carboni. El seu objectiu és reduir l’ús de recursos, minimitzar residus i emissions, i millorar la durabilitat dels productes. A més, adapta els productes de construcció als principis de l’economia circular, perquè durin més, siguin més fàcils de reparar i es puguin reciclar al final de la seva vida útil.
En aquest impuls de l’economia circular, el sector de la construcció es mou per assolir els objectius climàtics i aconseguir edificis més sostenibles. Els promotors i algunes administracions exigeixen certificats de sostenibilitat en els seus edificis, fet que fomenta la rehabilitació i la circularitat. Les consultores mesuren el que es coneix com a ‘Abast 3’ de la petjada de carboni, mentre que els fabricants comencen a incorporar cada vegada més energia renovable in situ. El més interessant i rellevant aquí és que estan llançant gammes de productes reciclables i baixos en carboni, i impulsant materials naturals i biobasats, solucions creades des del principi amb el concepte d’ecodisseny.
EDP i DPP: eines de present i futur
En el procés de transició del sector de la construcció cap a una economia circular, impulsat per l’escassetat de recursos naturals i l’augment de costos, l’Eina de Declaracions Ambientals de Producte (DAP o EPD, per les seves sigles en anglès) es presenta com una alternativa per proporcionar informació sobre els impactes ambientals dels materials. Molts fabricants ja han adoptat aquesta eina, que mitjançant informes estàndard permet als clients conèixer i avaluar l’impacte ambiental dels productes, considerant aspectes clau com el consum energètic, l’ús d’aigua, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la generació de residus al llarg del seu cicle de vida. Això reflecteix un compromís amb la sostenibilitat i la transparència.
Davant la necessitat d’adoptar eines digitals i optimitzar processos, el RCP 2024 introdueix el “Passaport Digital de Producte” (DPP), una eina clau que es desenvoluparà progressivament per impulsar la sostenibilitat en el sector de la construcció. Aquesta solució innovadora busca satisfer aquestes demandes, oferint traçabilitat, transparència i un enfocament més eficient en la gestió de recursos.
El DPP, que serà obligatori a partir del 2028 i que ja està donant els seus primers passos, recopila informació clau sobre els materials i productes al llarg del seu cicle de vida, i facilita que es pugui compartir. Conté dades essencials com l’origen i la composició dels materials, instruccions de manteniment, informació per a la seva reutilització i reciclatge, petjada ambiental i indicadors de sostenibilitat. Això comportarà avantatges com una major interacció entre els agents del sector i un millor compliment normatiu ambiental. Amb aquestes eines, serà possible mesurar l’impacte, fomentar la col·laboració en benefici de totes les parts i reforçar la innovació tant en processos com en nous materials.
Circularitat, materials de proximitat, biocompatibles i biodegradables
Estem entrant en una era en què la materialitat ha de tenir un enfocament sostenible, utilitzant materials de baix impacte i biocompatibles (que no causin efectes adversos en els organismes vius i afavoreixin el benestar). Aquest model implica dissenyar els edificis més com a bancs de materials, orientats a la recuperació i reutilització dels mateixos, construint de manera més eficient i amb menys recursos. No obstant això, els edificis actuals no estan pensats per ser reutilitzats, per la qual cosa cal fer el salt al model circular.
Per això, la innovació, la tecnologia, l’automatització, la fabricació 3D, la construcció industrialitzada i la intel·ligència artificial estan millorant els processos productius, permetent-nos afegir noves propietats als materials que necessitem. La fabricació digital avança ràpidament, i en aquest context, els biomaterials (derivats de recursos biològics o dissenyats per interactuar de manera sostenible amb l’entorn construït) estan guanyant protagonisme. Aquests materials, basats en organismes vius, s’estan convertint en aliats inesperats en la construcció.
A més, reduint l’ús de recursos i prioritzant materials locals i reciclats, podem crear estructures regeneratives amb baixa petjada de carboni que, a més, millorin la salut de les persones. Un exemple són els formigons d’altes prestacions amb baixa petjada de carboni, utilitzats per dissenyar edificis amb menor petjada embeguda. Ja existeixen opcions que aconsegueixen reduir el contingut de CO₂ entre un 30% i un 70% en comparació amb els formigons tradicionals que utilitzen ciment i processos convencionals.
Però també és tendència l’ús de materials biodegradables en construcció, una cosa innovadora, encara que a vegades controvertida. Són materials que poden descompondre’s naturalment després de la seva vida útil, com certs tipus de bioplàstics, fustes tractades o compostos orgànics, reduint residus i fomentant l’economia circular. Parlem d’opcions com la fusta no tractada, el bambú, els panells de miceli (fets a base de fongs), els blocs de formigó de cànem o la fibra de coco i palla.
Pocs materials, com la fusta tècnica, tenen un paper tan transformador davant els reptes actuals de sostenibilitat i eficiència. Per això, es considera fonamental per assolir els objectius climàtics del 2050. Aquest material noble i natural, que emmagatzema carboni, s’està incorporant cada cop més en les obres noves del nostre país, tant que l’edificació en fusta està duplicant la seva utilització en projectes cada any. Veure més informació aquí.
Un món apassionant el dels materials de construcció, amb innovacions contínues, que estarà ben representat al pròxim Construmat.