La construcció d’un futur sostenible per a Europa passa per uns objectius climàtics de cara al 2030 i 2050 que requereixen una mobilització de tots els sectors, unes prioritats polítiques així com avançar i consolidar la introducció de normes mínimes d’eficiència energètica i accions que abordin tant la reducció d’emissions de carboni com l’optimització dels recursos al cicle de vida dels edificis.
La nova Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis marca el camí per generar Edificis Zero Emisions (ZEB) que abassin el carboni incorporat i operatiu.
Objectius que venen d’Europa: l’EPBD defineix el futur de l’edificació
Els reptes del sector per a les pròximes dècades segueixen les iniciatives del Pacte Verd Europeu (Green Deal), l’estratègia que des del 2019 busca transformar a Europa l’economia i societat en un model sostenible, neutre en carboni i respectuós amb el medi ambient. Així mateix, la Unió Europea ha establert els següents objectius a curt termini (2030):
- Paquet Fit for 55: incrementar l’objectiu de descarbonització a 2030 (reducció de gasos d’efecte hivernacle del 55% respecte al 40 % inicial) i obligació de revisar i actualitzar la legislació de la UE, i en conseqüència les de tots els estats.
- Pla REPowerEU: reduir ràpidament la dependència dels combustibles fòssils i accelerar la transició energètica.
En aquest marc, la norma clau que marca el camí a seguir és la nova Directiva (UE) 2024/1275, relativa a l’Eficiència Energètica dels Edificis, EPBD (per les seves sigles en anglès), publicada el 8 de maig de 2024, que obliga a accelerar el ritme de rehabilitacions millorant l’eficiència energètica dels edificis i la implementació de la qual requerirà de la col· laboració de tothom per maximitzar els seus beneficis i assolir l’objectiu d’un parc immobiliari neutre en carboni i circular per al 2050.
Convé recordar les principals novetats, requisits i exigències de l’EPBD:
- Els edificis nous hauran de ser de consum energètic nul·le.
- S’impulsarà la rehabilitació profunda dels edificis existents. Aquestes hauran d’anar encaminades a assolir les exigències dels Edificis de Consum Energètic Nul·le (ECEN), sota el principi de ‘primer l’eficiència energètica’: millora de la qualitat de l’envoltant de l’edifici, reforma de les instal·lacions amb sistemes més eficients, intel·ligents i millor gestionats i la implementació de les energies renovables. Això obligarà a establir un pla nacional de renovació d’edificis (residencials i no residencials).
- S’introduiran nous indicadors, es modificaran els Certificats d’Eficiència Energètica (…que deixi de ser un mer tràmit) i s’establiran nous llindars d’eficiència que definiran un nou nivell òptim de rendibilitat, la qual cosa suposarà una modificació dels llindars recollits en el CTE DB HE 0. Començaran a ser familiars termes com el Potencial de Calentamiento Global (PCG) o l’Índex de Rendiment Intel·ligent (SRI).
- La eliminació progressiva de la instal·lació de sistemes de calefacció i refrigeració amb combustibles fòssils. I es realitzarà a través de plans nacionals de renovació que inclouran l’eliminació gradual de les calderes independents alimentades amb combustibles fòssils. També s’incideix en la modernització dels edificis que inclou la incorporació de sistemes avançats d’automatització i control per optimitzar l’ús d’energia i millorar la comoditat dels usuaris.
- Es desenvoluparà una metodologia harmonitzada per als estats membres sobre el càlcul i la divulgació del Carboni en el Cicle de Vida amb orientacions detallades i fulles de ruta. Es passa de l’edifici de consum d’energia gairebé nul·le a l’edifici de consum energètic nul·le. Per comptar aquestes emissions, es tindrà en compte el carboni operatiu (el CO2 que s’emet en la fase d’ús de l’edifici) i el carboni embegut (el CO2 que produeixen els materials en la seva fabricació, transport, instal·lació i desfet). Fins ara només es tenia en compte el carboni operatiu. Aquest canvi impulsarà les Declaracions Ambientals de Producte (DAPs), documents estandarditzats i verificats per tercers que informen sobre les emissions incorporades d’un producte i la selecció de productes per la seva petjada de carboni.
- S’aclarirà com s’incorporaran a aquestes bases de dades els procedents d’altres fonts, com els Registres Digitals d’Edificis i els Passaports de Renovació; un document nou que haurà de tenir l’edifici i que recollirà un pla per renovar energèticament l’immoble.
Aquesta Directiva s’ha de transposar en dos anys i s’ha de garantir que hi haurà una finançació suficient. Però alhora s’ha de treballar per tecnificar una mà d’obra avui insuficient i encara sense qualificar atès que s’ha de disposar d’un nombre suficient de professionals competents i fiables en el camp de la rehabilitació energètica a fi de garantir una capacitat suficient per dur a terme obres de renovació de qualitat a l’escala requerida.
Molts reptes que requeriran el concurs de tothom, si bé, com indicava el director del Sustainable Building Congress celebrat en l’edició 2024 de CONSTRUMAT, Adrià Llacuna, “El sector de la construcció gaudeix d’un instrumental inigualable per abordar el repte de la sostenibilitat: un ecosistema de coneixement col·lectiu innovador”.
Molt coneixement que podràs obtenir i ser protagonista assistint a la pròxima edició de CONSTRUMAT 2025 (Barcelona, 20-22 maig).