“Cadascú explica la fira segons li va”. Aquest refrany es remunta al segle XVI, quan es van establir les primeres fires comercials al nostre país, impulsades pels Reis Catòlics. En aquest article referenciem opinions de diverses entitats i empreses que han passat per la 23a edició de CONSTRUMAT i que ens expliquen “com els ha anat la fira”, ens aporten una valoració de la qualitat de l’esdeveniment, però sobretot, apunten els temes clau de preocupació que s’han tractat amb propostes per afrontar els reptes del sector de la construcció.
Sintonia amb els sectors, saló de referència, fòrum d’innovació i negoci o connexió amb els desafiaments són algunes característiques que resumeixen el sentir d’aquells que han passat per la fira en la seva edició de 2024.
Es fa referència en aquest article a diferents aportacions que destaquen el fonamental de la fira, sensacions i especialment, claus abordades per un sector que està en plena transformació.
El sector opina del seu pas pel saló
Empreses i institucions han tingut una presència activa a l’esdeveniment, participant a diferents nivells.
Per a la Fundació Laboral de la Construcció Catalunya, CONSTRUMAT és el saló de referència d’àmbit nacional i internacional del sector de la construcció i valora molt positivament la seva participació al saló, on més de 600 persones van visitar l’estand de l’entitat paritària i van participar en les diferents activitats, a través del seu espai d’orientació i ocupació, ponències al Sustainable Building Congress, demostracions pràctiques a l’àrea de Workshop, i l’àrea d’innovació amb els simuladors de maquinària d’obra i les ulleres de realitat virtual (VR).
Per la seva banda, el president del CGATE, Alfredo Sanz ha assenyalat que “CONSTRUMAT s’ha convertit en un fòrum de debat i d’experiències pràctiques, que compta amb els millors professionals per analitzar i plantejar solucions. Aquest any, la sintonia amb el saló, ha estat absoluta i hem assolit acords d’interès per a ambdues parts. Fruit d’aquesta col·laboració, les hores d’assistència dels arquitectes tècnics a CONSTRUMAT es van acreditar, podent-se aportar per part dels col·legiats com hores de formació millorades per a la verificació del seu Desenvolupament Professional Continu (DPC)”.
Per a CATEB, els aparelladors de Catalunya, també presents a la fira, participar a CONSTRUMAT ha augmentat la visibilitat de l’arquitectura tècnica com a professió clau del sector en rehabilitació i innovació. Per a l’exposició van crear un concepte d’estand dinàmic que ha facilitat múltiples trobades professionals, afavorint també futures col·laboracions.
L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (Ajuntament de Barcelona), IMHAB assenyala que ha dedicat l’estand de l’edició d’aquest any a quatre aspectes: l’habitatge industrialitzat, la mobilització del sòl per a habitatge públic, la qualitat i l’eficiència, i la rehabilitació. A més, l’espai va comptar amb maquetes d’alguns dels projectes guanyadors i amb un vídeo immersiu sobre la feina que fa l’IMHAB des de fa gairebé cent anys per fer créixer el parc públic d’habitatge de Barcelona de forma eficient i sostenible.
Els arquitectes, amb la presidenta del CSCAE al capdavant, Marta Vall-llosera, incideixen en que CONSTRUMAT connecta els desafiaments actuals amb les solucions que ofereix el sector per donar resposta a les principals preocupacions de la ciutadania i avançar cap a ciutats més sostenibles, inclusives i humanes. Ofereix una proposta programàtica diversa i inclusiva que posa el focus en la importància de la qualitat de l’entorn construït com a sinònim de la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social a la que aspirem i garantia de l’interès general.
Un fòrum d’innovació per generar trobada, contactes i negoci
Diverses empreses que han estat com a expositores a la fira no han deixat passar l’oportunitat de transmetre les seves valoracions. Les necessitats del mercat canvien i els fabricants s’adapten a la nova demanda dels seus clients. Així s’ha pogut veure a Construmat.
D’aquesta manera, Alsina, indica que “L’edició Construmat 2024 ha estat un gran èxit per a nosaltres, havent notat un fort creixement d’interès i trànsit en comparació amb l’edició anterior. Hi va haver moltíssimes oportunitats de trobada, amb un gran increment de visites tant de clients com de nous contactes. Esperem que en un futur pròxim la Fira pugui tornar a ser d’interès nacional i internacional”.
El fabricant de finestres K-Line també fa un balanç positiu de la seva participació a Construmat i posa especial èmfasi en la gran quantitat d’assistents professionals del sector com arquitectes, promotors i constructors, perfils estratègics per a l’expansió dels seus productes.
Finalment, Eduardo Rincón, director comercial d’EFAPEL assenyala que “Sabem que Construmat va tenir temps millors fins a la crisi de 2008 i que fins i tot superant la crisi sanitària del Covid, reneix com l’au fènix, en un moment en què els fabricants, necessitem més que mai les millors vies de comunicació possibles per mostrar als clients les bondats i novetats dels nostres productes. En aquest sentit, un any més, ha estat gratificant i molt productiva per a nosaltres la participació a Construmat, com a referència de divulgació dels grans reptes de l’edificació i en el nostre cas, de la fabricació de productes per a l’edificació: Seguretat, Sostenibilitat, Economia Circular, sempre per a EFAPEL, cuidant de tota la cadena de valor amb productes de qualitat i el millor servei al client”.
Manca de mà d’obra i necessitat de rejovenir el sector
Construmat també ha servit per debatre sobre un dels grans reptes de present i de futur del sector que no és altre que l’escassetat de mà d’obra, (ja no qualificada, sinó de qualsevol tipus) i l’envelliment de la força de treball. Una dada que aporta CNC: la plantilla amb més de 60 anys s’ha doblat, passant del 3,6% el 2008 al 7,4% el 2022. És a dir, existeix un problema que és precís resoldre amb urgència.
Així el secretari general de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), Mariano Sanz, adverteix que la manca de joves en el sector de la construcció representa una amenaça per a l’execució dels fons europeus. En la seva opinió, cal rejovenir el sector i des de CNC es veu urgent llançar un pla de xoc de formació i potenciar la Fundació Laboral de la Construcció (FLC) per cobrir l’alarmant manca de mà d’obra que actualment pateixen les constructores, sobretot tenint en compte que 7 de cada 10 euros dels 160.000 milions d’euros que rebrà Espanya entre transferències directes i crèdits, estaran relacionats amb l’activitat constructora.
En aquesta línia, Lucía López Alé, gerent de la Fundació Laboral de la Construcció Catalunya, assenyala com la Fundació continua apostant per la seguretat i salut, l’ocupació i la innovació com a eixos transformadors del sector, sent la formació una de les vies no només de transformar-lo sinó com a eina per atreure talent jove i dones al sector de la construcció per pal·liar el problema de relleu generacional.
Propostes per afrontar els reptes del sector
A més de la formació i l’escassetat de mà d’obra s’han apuntat interessants aportacions per fer front als reptes de la construcció.
El president del Consell de Col·legis aparelladors, resumeix i apunta a la línia del seu pas per la fira, les principals preocupacions del sector: “CONSTRUMAT és un excel·lent mirall del que està vivint el sector i s’ha convertit en un estupend fòrum per conèixer les tendències més novedoses en matèria de rehabilitació d’edificis, gestió de residus, salubritat, industrialització o digitalització, tots ells temes de gran interès per a la nostra professió, l’arquitectura tècnica”.
La industrialització de la construcció ha estat el tema estrella del saló, com destaquen des d’IMHAB, la línia d’habitatge industrialitzat ha estat la que més interès ha despertat gràcies a que ja s’està aplicant amb èxit i s’està aconseguint construir habitatge de forma molt més ràpida, eficient i sostenible. De fet, el director dels serveis tècnics de l’IMHAB, Juan Carlos Melero, va explicar en una ponència sobre la construcció industrialitzada d’habitatge públic, com s’han reduït dos anys de mitjana els terminis de finalització dels edificis, sumant tot el procés de licitació, redacció del projecte i construcció. Melero va destacar l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per aquest sistema constructiu i l’experiència profitosa en CONSTRUMAT per posar la qualitat de l’habitatge públic al centre.
Per a la presidenta del CSCAE, cal entendre la industrialització (o un altre aspecte d’actualitat com la intel·ligència artificial generativa) com a eines al servei dels i les professionals per aconseguir una millora substancial dels processos constructius i maximitzar la qualitat arquitectònica, respectant les singularitats i els valors culturals de cada territori.
La digitalització i l’ús de noves tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial i la realitat augmentada per millorar precisió i reduir costos i temps, van ser altres aspectes destacats a Construmat, on CATEB, per exemple, va dinamitzar una de les conferències del Congrés precisament sobre el paper de la IA en el sector.
Però s’han exposat altres tendències i reptes. El primer és el de la rehabilitació i la necessitat d’actuar en el parc construït. Des del CSCAE indiquen que més del 50% dels edificis que formen el parc edificat a Espanya necessiten una rehabilitació energètica perquè són ineficients. Per a això, CATEB va presentar a Construmat una eina revolucionària per a la gestió d’edificis, un Llibre de l’Edifici Digital amb un mòdul de gestió.
No ha deixat de tractar-se un altre dels problemes de la societat i el sector: l’accés a l’habitatge. Així, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’IMHAB, ha posat a Construmat el focus en la innovació de la construcció d’habitatge públic en un context especialitzat. Però com apunta la presidenta del CSCAE, l’habitatge ha de ser a més d’accessible, digne i assequible, per la qual cosa és urgent activar mesures a curt termini per pal·liar situacions d’emergència habitacional i sobretot, són essencials el consens i la col·laboració de tots els actors implicats.
En definitiva: el sector es mou i Construmat ha deixat veure el procés transformador en què està immers i com es fa front als seus reptes.