Avançar en industrialització de la construcció és avançar cap a un nou model constructiu, marcat per la modernitat i la sostenibilitat. Suposa aplicar materials i sistemes de construcció integrals mitjançant la prefabricació, per la qual cosa la seva elecció per part dels projectistes és clau. Molts els vam poder veure en Construmat 2024.
Amb la construcció industrialitzada, els agents de la construcció només poden coordinar-se des de fases primerenques del projecte, per la qual cosa l’elecció de materials i sistemes industrialitzats també es defineix abans. D’aquesta manera, el projecte queda tancat i definit al principi del procés i evita improvisacions. Tractem en aquest article la introducció de nocions bàsiques però pràctiques a l’hora de pensar en un projecte amb components industrialitzats.
Qüestions a tenir en compte per a l’elecció de materials i sistemes
La fase inicial d’un projecte passa per triar materials i sistemes constructius per part de l’arquitecte, el promotor i la constructora; especialment en construcció industrialitzada, en què es precisa una coordinació entre les parts des del principi per definir el projecte i els seus components. El promotor, l’arquitecte i el constructor coneixen els costos, terminis, impactes ambientals i el resultat d’eficiència de l’edifici a executar i tenen la certesa que, gràcies a la digitalització i a la industrialització del procés, el resultat previst serà el cert i sostenible. És a dir, la fase inicial és la bàsica i prèvia, però sobretot, fa que el projecte sigui previsible i definit.
En aquesta fase es precisa l’ús de materials i components que donin facilitat a l’hora d’integrar-los en el conjunt i així es busca:
- La lleugeresa/millor densitat: reduir el pes, el que afecta a la mida i el transport.
- La reciclabilitat: La construcció industrialitzada compta amb l’avantatge de la facilitat de muntatge, però també de desmuntatge. Amb materials reciclables i retornables a la cadena de valor, l’impacte ambiental es redueix considerablement. S’estima que la construcció industrialitzada pot evitar fins al 60% dels residus d’obra.
- El treball en sec: el no ús d’aigua, és a dir, solucions que utilitzin components de ‘junta seca’, cosa que afavoreix la neteja de l’obra.
- El cicle de vida: tenir en compte la menor empremta de carboni i començar a incloure materials innovadors com els de tecnologia additiva (amb impressores 3D), vidres intel·ligents per a la captació i protecció solar, nanomaterials o biomaterials.
Sistemes constructius de present i de futur
La innovació ve, fonamentalment, en el procés de producció ‘fora de lloc’ o ‘offsite’, que permet mètodes de construcció més ràpids i eficients, i per tant una reducció del consum d’energia durant la fase de construcció.
El procés d’industrialització (d’integració en fàbrica) pot ser de major o menor intensitat, per la qual cosa trobem sistemes de construcció integrals mitjançant la prefabricació d’un panell SIP (Structural Insulated Panel) o base, amb el qual és possible construir els sòls, murs, forjats i coberta d’un edifici complet. És un exemple de construcció 2D, que a partir d’una sèrie de panells autoportants que incorporen aïllament tèrmic, es produeixen en fàbrica i posteriorment es transporten a obra per al seu muntatge. També és tendència construir en fàbrica sistemes d’instal·lacions tècniques per al seu plug and play a obra, l’ús de panells sandwich o multicapa, o sistemes en 3D, complets, com els banys industrialitzats totalment equipats.
Les estructures industrialitzades estan molt desenvolupades i es donen també solucions híbrides en funció de la matèria primera utilitzada:
- Acer: Steel framing, amb solucions en entramat d’aquest material resistent, moldeable i fàcilment reciclable.
- Fusta: Des del entramat lleuger fins a la fusta contralaminada o CLT (Cross Laminated Timber o capes de fusta disposades longitudinal i transversalment, encolades entre si, formant plaques de fusta massissa de gran format).
- Formigó armat pretensat: Era tradicional en edificis industrials, però comença a ser més freqüent en habitatge donat que permet crear grans llums i formes variades.
Tots ells tenen cabuda i són sistemes de construcció en sec, amb unions ensamblades o atornillades, que permeten un ràpid muntatge en obra, reduint així els terminis d’execució, però també el seu desmuntatge per a una posterior reutilització i/o reciclatge.
Una guia de referència i base d’una norma
L’Associació Espanyola de Construcció Industrialitzada, OCH, ha definit la ‘Categorizació dels Mètodes Moderns Constructius, MMC’ en un document, en una guia que serveix de referència per iniciar l’ordenació, divulgació, homogeneïtzació i normalització dels processos, materials, tipologies edificatòries, etc., que la industrialització aporta al sector. En aquest document es defineixen 7 categories que permeten la ‘industrialització per graus’:
- Sistemes estructurals primaris 3D
- Sistemes estructurals primaris 2D
- Prefabricació de components primaris estructurals
- Components additius (estructurals i no estructurals)
- Prefabricació de components i subcomponents no estructurals
- Productes substitutius tradicionals
- Processos substitutius tradicionals
Referències per avançar en industrialització, igual que els criteris sobre sostenibilitat en construcció industrialitzada que han de tenir-se en compte en els plecs d’edificació de les Administracions Públiques.
I és que la construcció industrialitzada és un dels principals vectors de la sostenibilitat en l’edificació. Així ho hem vist en CONSTRUMAT 2024 i ho tornarem a veure en l’edició de l’any vinent amb novetats.