La innovació tecnològica ajuda a millorar el confort urbà?

Tokio — Tòquio és la ciutat més poblada del món amb 39 milions d’habitants. Foto: Istock

Sota aquesta perspectiva aconseguir el confort urbà en ciutats cada vegada més densament poblades sembla una tasca complexa, i ho és. Però, què s’entén per confort urbà? I com arribem a ell? El confort urbà ho podem definir com un conjunt de condicions quantitatives i qualitatives de l’entorn urbà que habita una persona, que en conjugar-se generen un estat de benestar, satisfacció i tranquil·litat.

Dins de les condicions quantitatives es troben paràmetres objectius com l’escala urbana, nivells de soroll, qualitat de l’aire, grau d’asolellament, connexió a serveis, àrees verdes, i accessibilitat entre d’altres. Des que existeixen els assentaments humans aquestes condicions de benestar han estat recollides de manera instintiva, fundant ciutats prop d’algun riu, en una vall protegida o com postulava Aristòtil que «…les ciutats més sanes són les construïdes en una vesant cap a l’est, ja que el vent bufa des del quadrant de la sortida del Sol». Avui en dia, a urbs amb milions d’habitants l’instint no basta per projectar ciutats confortables, i és ara quan el desenvolupament de noves tecnologies s’ofereix com una eina potent per arribar aquest objectiu.

Un gran exemple d’això és el projecte TreesCount!. Des de maig del 2015 a octubre del 2016 NYC Parks va aixecar, gràcies a l’ajuda de milers de voluntaris, informació d’ubicació, mida, espècie i estat de cada arbre a Nova York. Anteriorment es va realitzar el mateix cadastre l’any 1995 i un altre l’any 2005. El sistema de mapeig va ser dissenyat per TreeKIT que van aprofitar una base de dades geoespacials municipals per resoldre problemes d’ubicació. Després, totes les dades van ser integrades per la companyia de software Azavea i finalment es va llançar New York City Street Tree Map, una plataforma interactiva on pots veure cadascun dels arbres de la ciutat i identificar la seva espècie, mida, beneficis, etc.

A la imatge a continuació veiem el mapa amb la densitat d’arbres existents. Segons els seus creadors “el dosser arbori confereix beneficis ecològics, econòmics i socials i pot ser usar per millorar els barris afectats de manera desproporcionada per les condicions ambientals com la calor excessiva, superfícies impermeables, i la contaminació de l’aire (…) Aquesta informació ens ajuda a identificar iniciatives ecològiques, pressupostar i prioritzar les sol·licituds de plantació, i treballar amb les comunitats per millorar el dosser d’arbres als seus barris”. En poques paraules van crear una eina digital que està en directa contribució a millorar el confort urbà.

Els arbres com elements a la ciutat compleixen un rol fonamental ja que aporten múltiples beneficis considerats per millorar el confort urbà. Tot i que molts d’aquests beneficis son difícils de quantificar, als Estats Units es va desenvolupar un model anomenat I-Tree Streets on s’ingressen dades de les espècies (àrea de la fulla, biomassa, etc.), creuades amb dades locals que inclouen el clima, les concentracions de contaminació de l’aire, costos d’energia, tipus de combustible, les emissions de les centrals elèctriques i la informació sobre la construcció d’edificis. Mitjançant aquest model es va traduir a dòlars l’aportació dels arbres en diferents ítems, obtenint els següents beneficis per a la ciutat de Nova York:

Igual que el projecte TreesCount! existeixen moltes altres plataformes utilitzant el big data per analitzar les ciutats i identificar zones que no tenen les condicions òptimes per a una bona qualitat de vida, com ho son The Urban Intelligence Lab o City Lab, que a més de recollir coneixement de professionals de la construcció i l’arquitectura, involucren a les comunitats que viuen en aquells espais.

De forma paral·lela tenim les condicions qualitatives enteses com a característiques positives que contribueixen a millorar un espai i podrien considerar-se subjectives –si bé poden ser mesurades sota certs paràmetres igualment-, com per exemple la percepció de seguretat, la comoditat del disseny urbà, la bellesa d’un lloc o el seu atractiu com a paisatge.

Centrem-nos en la percepció de seguretat ja que involucra tant l’entorn físic com la cohesió social, i és interessant analitzar com una intervenció urbana subtil pot generar enormes canvis en aquest tema.

Les estratègies de disseny han de projectar espais amb bona visibilitat, il·luminats, ben connectats i, al mateix temps, transitats. Seria ideal que cada barri comptés amb usos mixtos que atreguin als habitants en diferents horaris, per exemple edificis d’habitatge que a la planta baixa tinguin comerç, o zones d’oficines i programes recreatius.

En un barri on la percepció de seguretat és baixa, potser no sigui el més eficaç i eficient canviar l’ús del sòl, ja que depèn de factors externs com la normativa, propietaris de les edificacions, interès del mercat al barri, etc.

Proyecto de transformación de Darling Harbour — Projecte de transformació de Darling Harbour a Sydney, Austràlia / Hassell Studio. Foto: Simon Wood.

Com pot ajudar la tecnologia en aquests casos?

La il·luminació com a un concepte integral és una alternativa, i si estem parlant de disseny i confort urbà no només es tracta d’instal·lar més lluminàries, sinó que podem anar més enllà i projectar-lo com una recuperació de l’espai públic, una oportunitat de brindar seguretat i identitat als habitants.

Un projecte d’il·luminació que estigui en consonància amb l’entorn que destaqui façanes o elements icònics pot donar un impuls a la imatge i identitat urbana d’un barri. El resultat és un espai més atractiu, al qual els habitants hi van, s’hi queden i hi interactuen, s’hi poden, fins i tot, implementar xarxes d’internet sense fil, reactivant zones que es percebien com a solitàries i insegures. Al mateix temps el projecte d’il·luminació ha d’incloure entre els seus objectius l’estalvi d’energia, la vida útil de l’element (mínim 15 anys), fabricats en materials que siguin capaços de respondre a les condicions climàtiques i sobretot la potència i distribució lumínica de l’element..

Kungsbacka Torg en Suecia — Kungsbacka Torg a Suècia / White Arkitekter. Foto: ©White.

Durant molt temps aquesta plaça va ser utilitzada com a estacionament, per antigament va ser un lloc de reunió on s’ubicava l’antiga església. El projecte el va transformar novament en un lloc de trobada, respectant el seu caràcter històric, però adequat a un estil de vida modern. On hi era l’església s’hi col·locar bancades il·luminades com a escultura.

Si es consideren tots els aspectes esmentats anteriorment es genera un cercle virtuós ja que mitjançant una il·luminació sostenible es pot millorar la imatge d’un barri la seva percepció de seguretat, però al mateix temps l’estalvi a llarg termini que genera la inversió en dissenys i tecnologies eficaços, permet redirigir aquells recursos a altres aspectes del confort urbà.

És important entendre que aquestes condicions no funcionen de manera aïllada, és a dir, no n’hi ha prou amb que un barri tingui molts arbres i amb això s’asseguri el confort urbà. No es tracta de posar nous pals d’enllumenat, sinó que d’entendre la il·luminació com a una eina que contribueix a posar en valor un espai, mitjançant un disseny urbà i integral. És la combinació de tots o diversos elements la qual cosa genera benestar.

Les ciutats són organismes vius, complexos i dinàmics. Una cosa que es fonamental en aquestes tecnologies és l’aprofitament d’un enfocament multidisciplinari, prenent els mètodes computacionals des de l’escala de l’edifici fins la projecció de grans plans que abasteixin tota la ciutat per tal de promoure la sostenibilitat i confort urbà dels habitants.

Mirant cap el futur tant les polítiques públiques com els actors privats han d’emprendre canvis, de manera que els beneficis de la urbanització siguin inclusius, garantint que tot el món, independentment del seu lloc de residència, tingui accés a treball decent, cures de salut, formació i un medi ambient segur¹.

Més confort urbà, millor qualitat de vida.