L’any 2020 es preveu que més de 50 bilions de coses estaran connectades a Internet. Una bona part d’elles ho faran a les nostres ciutats, edificis i habitatges. Mikel Barrado, enginyer de Telecomunicació, compta amb una visió privilegiada i activa d’aquest futur d’entorns intel·ligents i sensoritzats com a responsable de l’estratègia de mercat i negoci de les noves tecnologies i sistemes aplicats als Edificis i Ciutats Intel·ligents de l’institut d’investigació TECNALIA Research & Innovation. A més és membre de la Junta Directiva del Clúster Espanyol d’Empreses de Domòtica, Inmótica i Ciutats Intel·ligents (Clúster DOMOTYS), responsable del Grup de “Llars i Edificis del Futur” de la Plataforma Tecnològica de la Domòtica i Smart Cities (SmartLivingPlat) i membre del Comitè de “Construcció Industrialitzada i Modelització Virtual” de l’àrea “Hàbitat Urbà” del Pla de Ciència i Tecnologia d’Euskadi, entre altres.
La construcció sostenible és una de les àrees de negoci estratègiques de Tecnalia. Dins d’ella, que tipus de projectes porta a terme el departament que vostè encapçala?
Mikel Barrado.- L’activitat principal del nostre equip té a veure amb tot el relacionat amb la innovació en els edificis i les ciutats per fer-les més intel·ligents; és a dir, més eficients, capaces de millorar la qualitat de vida de les persones, el seu oci; més segures i amb una major interactivitat dels espais, orientant-los cap a les persones. Per aconseguir el que considerem un edifici intel·ligent treballem tant en el desenvolupament de nous productes, per exemple relacionats amb les energies renovables i amb l’envoltant dels edificis; en aspectes com l’acústica, el càlcul estructural i camps cada vegada més rellevants com el de la impressió 3D o fabricació additiva, fabricació virtual, el BIM, el GIS o el big data, que permeten prendre decisions en els edificis i en les ciutats des el seu mateix disseny, o en tot el relacionat amb l’Internet of things, que té a veure amb integració electrònica en l’entorn, integració massiva, per prendre decisions més intel·ligents, sobretot en la fase d’operació dels edificis, perquè és el període que requereix una major consum de recursos de tota mena.
Situen en el mateix nivell d’importància la intervenció sobre edificis concrets i sobre les ciutats?
M.B.- Finalment són dues escales diferents, però les oportunitats i les tecnologies són aplicables als dos àmbits. A la multitud d’edificis que integren les ciutats sorgeix una gran quantitat d’oportunitats d’actuació i aquí tenim el nostre dia a dia, però a les ciutats, sobretot amb la conscienciació amb tot el relacionat amb la Smart City i l’aposta dels ajuntaments per aquestes solucions, també s’està obrint un territori d’aplicacions molt important. Totes les solucions relacionades amb el concepte de ciutat amigable, centrades en les persones i en el desenvolupament urbanístic més sostenible compten amb grans oportunitats de desenvolupament.
Els seus principals clients són empreses o ajuntaments. ¿Ha augmentat la demanda que realitzen de productes o serveis relacionats amb la intel·ligència urbana o dels edificis?
M.B- Nosaltres responem a les necessitats que ens plantegen les empreses amb solucions o productes que o bé no tenen temps per desenvolupar o no saben bé com fer-ho. En alguns casos, però, desenvolupem tecnologies que oferim a les empreses i assumim aquesta inversió. La part més destacada d’aquesta demanda empresarial correspon actualment al BIM, que és un dels grans eixos per a la innovació. Estem fent molts desenvolupaments de programari, tant per a empreses fabricants com per promotores, constructores i companyies propietàries d’edificis o encarregades del seu manteniment. Quant als fabricants, trobem molt interès per la integració d’electròniques i productes perquè després siguin interactius o poder controlar-los a través del mòbil, és a dir tot el relacionat amb l’Internet of things. Ara mateix les empreses més innovadores sol·liciten els nostres serveis en aquestes dues línies principalment.
Per què l’Internet de les coses es presenta com una oportunitat tan subratllada per al sector de la construcció?
M.B.- L’Internet de les coses és una realitat en diversos sectors, com l’automoció. Ocorre que el valor del producte, en aquest cas un automòbil, supera els valors que li són propis, com la potència del motor o la seva fiabilitat, i assoleix aspectes tecnològics, com ara si té o no wifi. Aquesta capacitat diferencial tecnològica afegida ha d’arribar als edificis, als habitatges. De fet, algunes de les majors inversions de capital risc que s’estan produint als Estats Units, a Silicon Valley, tenen a veure amb l’Internet of things per a edificis i ciutats. Empreses com Google, Apple o Samsung estan apostant per aquest àmbit. En aquest escenari, les empreses del sector de la construcció tenen una oportunitat i alhora una amenaça si no reaccionen a temps, perquè poden arribar altres agents que els puguin desplaçar en l’aplicació d’aquestes solucions. La incorporació de l’Internet de les coses es converteix així en una necessitat per a les empreses, perquè si no vindrà algú de fora del sector per fer-se amb aquesta posició. Per exemple, Nest és una empresa que ha desenvolupat termòstats intel·ligents amb una càmera de vigilància molt senzilla. Aquesta empresa, que ha estat adquirida per Google, ven només el termòstat a un preu de 250 dòlars i t’ho envia a casa perquè l’instal·lis tu mateix. Així, pràcticament han aconseguit que la caldera que proporciona el confort tèrmic a l’habitatge quedi en un segon pla. Per què? Doncs perquè l’eficiència de la caldera es pressuposa, mentre que l’element que guanya valor diferencial és el termòstat intel·ligent que aprèn dels teus hàbits i que pots controlar amb el mòbil. La tendència en el sector és concedir cada vegada més valor a la interactivitat enfront de les característiques del producte tradicional.
Correm el risc d’una certa banalització tecnològica, què aquest valor diferencial del programari o la connectivitat faci oblidar altres objectius essencials en la construcció?
M.B.- El desenvolupament d’aquestes tecnologies basades moltes vegades en la interactivitat ha d’anar associat a una aplicació útil i amb sentit. En aquesta línia, l’eficiència energètica és una de les grans oportunitats per a la interactivitat. No es tracta de buscar la interactivitat per la interactivitat, sinó que el programari i l’electrònica que s’integrin converteixin al producte, en aquest cas un edifici, en més eficient, que millorin el seu ús, el consum energètic i la sostenibilitat del conjunt. No es tracta d’enfrontar tecnologia amb productes o serveis que millorin l’eficiència o la sostenibilitat, sinó de solucions que estarien alineades per contribuir a un mateix objectiu final.
La tecnologia va per davant de la indústria en el desenvolupament d’aquestes solucions?
M.B.- Si ens referim al sector de construcció com a tal, encara són poques les empreses que estan incorporant aquestes noves tecnologies. Cal un canvi de mentalitat empresarial. Per exemple, sembla obvi que per poder incorporar electrònica de producte el primer que es necessita és contractar personal preparat per dur-ho a terme. Fabricants de fusteria metàl·lica estan incorporant dispositius electrònics o motors per controlar les finestres, persianes i després comunicar-les amb altres sistemes de l’edifici. Això fa necessari incorporar un perfil d’enginyer electrònic, telecomunicacions o de programador amb el qual fins ara no comptaven. Primer ho estan fent les grans multinacionals i a les empreses petites els arribarà poc a poc. El sector si va una mica per darrere de les oportunitats de les noves tecnologies, però també és una cosa natural i l’adaptació s’anirà produint de mica en mica.
Existeixen ja exemples empresarials avançats en aquest tipus d’aplicacions dins el sector de la construcció?
M.B.- D’una banda hi ha empreses de material elèctric tradicional o automatització industrial que han evolucionat els seus productes cap a la domòtica, mentre que d’altra comencen a despuntar algunes companyies ja especialitzades en nous dispositius tecnològics per a portes, finestres, sostres o mobiliari. Per tant, potser ara el que s’ha de produir és una certa hibridació entre aquestes empreses de domòtica molt avançades i els fabricants de productes tradicionals. En aquest sentit, és evident que s’ha d’avançar molt més, el que no vol dir que Espanya estigui a la cua d’aquestes transformacions, perquè a nivell mundial encara no s’ha avançat gaire en aquesta línia combinada.
I a nivell de recerca i desenvolupaments tecnològics?
M.B.- Des del punt de vista de desenvolupament de les tecnologies en els centres de recerca, ara mateix a les nostres ciutats hi ha innovacions molt destacades, al nivell de les que es poden trobar fora.
A la domòtica sumem ara el concepte d’inmòtica. A què fa referència?
M.B.- La domòtica afecta l’habitatge, mentre que la inmòtica es desplega a l’edifici terciari: hospitals, universitats, teatres, etc. En si ens referim a tecnologies similars. En qualsevol cas, si és cert que el sector està superant la paraula domòtica perquè potser el terme no gaudia d’una excessiva bona imatge causa d’alguna mala praxi o problemes en les instal·lacions. Per contra, l’Internet de les coses i les apps suposen una marcada tendència positiva dins el sector. D’aquesta manera, la IoT i la utilització de dispositius mòbils per controlar els espais s’han consolidat com una nova forma d’explicar una feina que es fa des de fa temps i en qual s’han anat introduint innovacions per apropar aquestes tecnologies a l’usuari, a la indústria i als propietaris d’edificis.
Quin es el seu concepte de treball al voltant dels edificis intel·ligents?
M.B.-Tenim diversos projectes relacionats amb edificis intel·ligents. A les nostres instal·lacions a Bilbao comptem amb un edifici complet que és una instal·lació experimental en la qual podem alterar tots els elements que en determinen el grau d’eficiència. És un equipament clau per a nosaltres, ja que, com a centre d’investigació, una de les nostres línies estratègiques és la recerca en productes per a la construcció. L’edifici Kubik ens permet canviar, substituir i provar tot tipus de façanes, sistemes de climatització, de control d’accessos, terres, sostres, parets … D’altra banda, hem desenvolupat una solució que ja porta tres anys instal·lada a la Universitat de Mondragón per gestionar la climatització i l’envoltant d’un edifici d’una forma intel·ligent, predictiva. A partir de les dades de la previsió meteorològica i d’ocupació diàries s’aconsegueix un model BIM, que estableix el consum energètic que necessitarà l’edifici. Això ens permet simular el comportament que tindrà l’edifici en l’hora següent i actuar en conseqüència: controlar la climatització, augmentar o disminuir la superfície d’ombra a la façana. Aquest model predictiu permet un estalvi energètic de fins al 40% i és una de les novetats que presentarem al BBB-Construmat de maig.
Quines altres novetats presentaran a la sala?
M.B.- D’una banda presentarem una nova solució d’impressió 3D mitjançant robots accionats per cables per a la impressió de prefabricats de construcció de grans dimensions o, utilitzada en obra, per a la construcció del propi edifici. Aquesta solució l’hem desenvolupat en col·laboració amb l’IAAC i estarà exposada en l’espai Future Arena. De l’altra, i des del punt de vista de la interactivitat, presentarem algunes solucions que permeten convertir en interactius el mobiliari i altres superfícies de la nostra llar sense necessitat de posar interruptors que puguin trencar l’estètica del conjunt. És el cas d’un capçal de llit, convertit en una superfície interactiva que facilita el control de la il·luminació, el so o qualsevol element domòtic de la llar. Es tracta d’una tecnologia que s’integra de forma molt senzilla en el mobiliari, que d’aquesta manera passa de ser un element passiu a convertir-se en un engranatge més de l’Internet de les coses.
En aquesta línia, alguna vegada s’ha referit a ambients intel·ligents, sensoritzats, amb dispositius connectats en tot tipus d’objectes També en els edificis?
M.B.- Aquest és el futur que dibuixa el IoT. Es preveu que seran bilions de dispositius els que van a estar connectats i la possibilitat d’introduir-los en el nostre entorn, en ciutats i en edificis, és evident. No obstant això, caldrà tenir en compte que en introduir de forma massiva aquest tipus d’electrònica serà fonamental el seu manteniment i alimentació. Estem treballant en tecnologies que permetin a aquests dispositius generar la petita quantitat d’energia per interactuar amb l’entorn, de manera que no necessiten cap tipus de manteniment. Però a més, la instal·lació d’aquests dispositius ha de ser molt senzilla i immediata. Per aconseguir-ho hauran de ser sense fil.
No hem parlat de solucions intel·ligents i connectades a nivell urbà…
M.B.- En aquesta línia hem desenvolupat un panell interactiu orientat al turisme. Substitueix els panells tradicionals estàtics d’informació que encara hi ha als nostres carrers. Hem concebut un panell interactiu que permet, en tocar-lo, escoltar la informació en múltiples idiomes. A més, actua com a punt de recollida d’informació: quants usuaris passen per ell, en quin idioma sol·liciten la informació … I com a element de valor afegit, estem col·locant sensors en aquests panells per conèixer la qualitat de l’aire o el nivell de contaminació acústica de la zona. Es tracta d’una informació valuosa per als ajuntaments per prendre decisions sobre la gestió i sostenibilitat del turisme a les nostres ciutats. Ja hem col·locat panells d’aquest tipus a Sant Sebastià i estem treballant en un projecte per Àvila.