Ningú millor que Dolores Huerta, directora general de Green Building Council España (GBCE), per explicar-nos en quina situació es troba el sector immobiliari i de la construcció davant el principal repte de la descarbonització. Per això, des de CONSTRUMAT hem volgut comptar amb el seu testimoni i l’hem entrevistat per apuntar les claus del moment, marcat pels canvis normatius que estan per venir. Una autèntica revolució.
Per Santos de Paz
Huerta ens avança en aquesta entrevista aspectes tan destacats com la modificació del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), el nou Pla Nacional de Renovació o, per exemple, el Potencial d’Escalfament Global per mesurar la petjada de carboni. Temps per estar informats i preparar-nos per la voràgine que ve. Una oportunitat per assistir a CONSTRUMAT i apropar-nos a aquesta nova realitat marcada per uns edificis descarbonitzats.
- Vostè és la directora general de Green Building Council España, què és GBCE i quins són els seus objectius i principals activitats?
GBCE és una associació sense ànim de lucre transversal en el sector de l’edificació. L’objectiu és impulsar i donar suport a tot el sector en la transformació cap a una edificació sostenible, compatible amb els ODS i els objectius socials, mediambientals i econòmics del desenvolupament sostenible. Apleguem més de 420 associats, entre empreses, entitats i professionals que representen tots els agents de la cadena de valor de l’edificació.
- Treballen des de 2008 a GBCE en sostenibilitat. Des d’aquest punt de vista i com a experta, hi ha molts factors clau i reptes a l’edificació (digitalització, industrialització, manca de mà d’obra, rehabilitació…), però per què la sostenibilitat és el principal repte i objectiu número u del sector de la construcció? En quin moment ens trobem de la fulla de ruta de descarbonització que es va marcar fa dos anys?
La sostenibilitat implica moltes coses; fins i tot si només parléssim en termes ambientals, hi ha més reptes que el canvi climàtic, que és el que es combat amb la descarbonització. La pèrdua de biodiversitat és un altre dels reptes planetaris en què l’edificació té un paper, tot i que aquest impacte sigui menys evident o conegut. Com a indústria extractiva, tenim una petjada important en el medi natural i afectem la biodiversitat, fins i tot amb l’entorn construït.
A més, l’Economia Circular és un altre dels grans desafiaments, ja que es troba entre un repte ambiental i un d’econòmic, per l’eficiència en l’ús dels recursos o perquè tenim recursos limitats i no ens podem permetre el luxe de generar residus.
Hi ha molts reptes, però la descarbonització és el repte més reconegut i identificable socialment en el qual l’edificació té probablement un paper més transcendental, i per tant, és el vector d’entrada per als altres reptes. Tant la política europea com la nacional han plantejat dues línies estratègiques que ens afecten directament: el Green Deal i l’accés a l’habitatge, un repte social íntimament lligat a la sostenibilitat de l’edificació.
Si parlem de sostenibilitat en termes globals, no podem limitar-nos a veure-ho tot només en termes ambientalistes, ja que la persona ha d’estar al centre i, per descomptat, el sistema econòmic ha de fer-ho viable.
La descarbonització és, efectivament, el repte més visible i que probablement transformarà més el sector. Hi ha més consensos a nivell internacional des de l’Acord de París, amb el marc estratègic i regulador del Green Deal a Europa i de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica a Espanya. L’edificació té un paper molt gran, ja que és responsable d’un terç de les emissions globals a nivell europeu.
La fulla de ruta que vam llançar fa dos anys proposava que la descarbonització de l’edificació havia de produir-se en tot el cicle de vida, no només en la fase operativa, que fins ara havia estat l’única enfocada. Ara sabem que la petjada de carboni atribuïble a la fase inicial de construcció (materials utilitzats, fabricació, transport, etc.) pot arribar a representar fins al 40% de les emissions totals del cicle de vida. La fulla de ruta del projecte Building Life va posar sobre la taula del sector la tasca d’afrontar la petjada de carboni completa dels edificis. Aquesta visió, que fa uns anys era innovadora, forma part avui dia de la nova Directiva europea d’eficiència energètica dels edificis, que ens obliga a mesurar la petjada de carboni dels edificis a partir de 2028. El govern d’Espanya ha anunciat la seva intenció d’avançar aquesta data perquè el sector tingui temps d’aprendre com es calcula i quina estratègia es pot utilitzar per reduir-la. De fet, molts professionals i empreses promotores ja estan avançant en aquest sentit, apostant per edificis no només energèticament eficients durant la seva fase d’ús, sinó descarbonitzats en tot el seu cicle de vida.
- Centrant-nos més en com aconseguir edificis zero emissions, ZEB, hi ha molts aspectes a definir, com el carboni operatiu i embegut en el cicle de vida, que seran claus. Com es definiran i materialitzaran aquests conceptes en la realitat? Com es traslladarà això al Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, per exemple?
L’entrada en vigor de la revisió del CTE està prevista per a 2026, que és ‘passat demà’. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MIVAU) ha avançat que està treballant en un nou Document Bàsic de Sostenibilitat Ambiental (DB SA) que té tres punts derivats de la Directiva: la implantació de renovables en edificis, la infraestructura per a vehicles elèctrics i la introducció de l’indicador de Potencial d’Escalfament Global (més conegut com a petjada de carboni), que ens indicarà com mesurar la petjada de carboni en edificis. Hi ha tres qüestions importants que aclarirà el CTE: quines fases del cicle de vida es mesuraran, quins elements de l’edifici s’inclouran en el càlcul i quins seran els dades utilitzades per fer les mesures.
- Tot això és una revolució…
Efectivament. Només fixant-nos en les dades necessàries per mesurar la petjada de carboni dels edificis, hi ha molta feina a fer. Molts fabricants encara no han fet les DAP (declaracions ambientals de producte), tot i que ja són obligatòries pel recentment aprovat Reglament de Productes de la Construcció. A més, encara no existeix una metodologia harmonitzada, fet que fa que la comparació entre edificis sigui especialment complexa. Tot i així, la manca d’una metodologia harmonitzada, que serà la que estableixi el CTE, no impedeix que es comenci a actuar ja. Sempre es pot mesurar per comparar-se amb un mateix, es pot començar a fer l’Anàlisi del Cicle de Vida des del disseny per trobar solucions òptimes. En definitiva, hi ha moltes coses que ja es poden fer i preparar, tant per part dels professionals com dels promotors, abans que entri en vigor el nou CTE.
Des de GBCE hem impulsat i participat en el projecte INDICATE, juntament amb la Universitat de Sevilla i altres entitats i experts en matèria d’anàlisi del cicle de vida, que fa un estudi de referències per conèixer la petjada de carboni mitjana d’un edifici a Espanya segons la tipologia, la zona climàtica, la zona sísmica, el model constructiu, etc.
- El 2021 vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-la i li vaig formular aquesta pregunta: el sector està preparat per a aquesta transformació del model constructiu? Canvien els paràmetres de com s’ha de construir, noves metodologies, nous indicadors, molts canvis que venen…
És molt revolucionari, com ho va ser la introducció de l’eficiència energètica o el certificat d’eficiència energètica, que suposava fer càlculs i dissenyar amb aquesta eina. Tot i que la petjada de carboni pugui semblar més senzilla de calcular, serà necessari formar i preparar tot el sector. Encara no estem preparats, però tenim temps, ja que els primers anys seran d’aprenentatge i només es requerirà mesurar i recollir dades. Un cop superada aquesta primera fase, el veritable canvi revolucionari serà crear una fulla de ruta de valors decreixents; si hem de descarbonitzar, hem de limitar la petjada de carboni.
En l’elaboració del Pla Nacional de Renovació, el govern haurà de decidir si implementar la directiva amb les obligacions que aquesta estableix, o ampliar l’ambició tant en objectius com en polítiques i instruments. A més, ho haurà de fer enmig d’aquesta voràgine de canvis.
- Com estan participant des de GBCE en aquest procés?
Col·laborem amb els nostres associats i altres entitats de l’àmbit social i del sector per generar propostes que ajudin a una implementació eficient i ambiciosa de la directiva. Treballem en projectes relacionats amb les oficines de renovació (BIRTUOSS, AIRE), el passaport de renovació (IBRoad2EPC) o l’indicador de potencial d’escalfament global (INDICATE). A més, col·laborem amb el MIVAU tant en el Pla Nacional de Renovació com en la definició del Potencial d’Escalfament Global. L’EPBD té molts aspectes, però els més importants estan relacionats amb el Pla Nacional de Renovació (els passaports de rehabilitació, les oficines de rehabilitació –una per cada 80.000 habitants–, el final dels combustibles fòssils als edificis). Per això, el PNR ha de tenir en compte tots aquests instruments, ja que és el punt fort en aquest moment.
- El 2024, al Sustainable Building Congress dins de la fira CONSTRUMAT, la sostenibilitat va ser l’eix central del congrés, i en la propera edició de 2025, la descarbonització serà un aspecte clau. En tot aquest procés de canvi, què es pot esperar i què pot aportar CONSTRUMAT en la transformació de l’edificació?
Crec que CONSTRUMAT ha de tenir un paper divulgatiu, ser un punt de trobada, però també un espai per aprendre les millors pràctiques i estar al dia en aquests temes. En aquests moments de canvis reglamentaris ràpids, és important assistir a un esdeveniment on t’ho expliquin tot i de manera senzilla. CONSTRUMAT ha de complir aquesta funció i més. El seu paper com a fira és important per mostrar productes i solucions que estan alineats amb els reptes del sector i del futur, cap a una edificació circular i descarbonitzada.
El 2011 vam tenir el nostre primer acord amb CONSTRUMAT per introduir-hi la sostenibilitat, i no sabíem gaire bé com fer-ho. Vam definir el que es va anomenar una “ruta d’edificació sostenible” amb poca representació; va ser un primer pas. Ara, a totes les fires, no hi ha cap estand que no tingui el seu posicionament i alineament amb la sostenibilitat. Estem en un altre moment i hem de ser molt seriosos i rigorosos per lluitar contra la desinformació i el greenwashing. Apostar per una informació rigorosa i certificada és fonamental. Aquest nivell de rigorositat no ha de deixar enrere les petites empreses innovadores, per exemple, en l’àmbit dels biomaterials.
- Per acabar, vol destacar algun aspecte o afegir alguna cosa més?
Vull fer una crida als agents del sector, i concretament als professionals, perquè no esperin fins a l’últim moment per informar-se i formar-se en tots els aspectes nous que porta la nova EPBD i, en general, sobre sostenibilitat, com l’Anàlisi del Cicle de Vida i el càlcul del Potencial d’Escalfament Global. En segon lloc, faig una crida perquè es puguin especialitzar i apostar per la renovació d’edificis, ja que necessitem molts professionals capacitats per a aquesta activitat. Per cert, ja no li dic rehabilitació, prefereixo parlar de ‘renovació’, que sona a alguna cosa més il·lusionant. Renovar-se o morir.