Com s’emmarca el projecte de Vil·la Urània dins del vostre recorregut professional?
Des del concurs fins a la finalització de l’obra, el projecte de Vil·la Urània ens va permetre entreteixir i consolidar les diferents sensibilitats que tenim dins del despatx entre els socis, permetent-nos afrontar els nous encàrrecs d’una manera molt més unitària i coherent.
Amb l’edifici acabat vam donar una continuïtat construïda a l’edifici de l’Escola Sant Martí, pel que fa a l’actitud davant la sostenibilitat i la manera d’entendre l’arquitectura en l’actualitat, d’una manera totalment sensible a l’entorn i a les condicions exteriors. Aquesta manera de projectar ja apareixia també en altres projectes que encara no s’havien construït, però va ser a Vil·la Urània on vam poder explorar diferents eines, solucions, materialitats, etc…
Vil·la Urània va guanyar el Green Solutions Awards España 2017 en la categoria d’Edifici Intel·ligent, té una certificació energètica Classe A i certificació LEED Platinum. Hi ha diferents maneres de projectar un edifici sostenible?
Segurament sí que hi ha diferents maneres de projectar un edifici sostenible. El que per a nosaltres no té sentit és projectar un edifici no sostenible, o un edifici on la sostenibilitat i la sensibilitat en relació amb el medi ambient no sigui un punt de partida més, como poden ser el programa o el lloc.
Com definiries la vostra en relació amb aquest projecte i en comparació a l’estàndard nacional i europeu?
A l’inici dels projectes que desenvolupem al despatx, gairebé tots ells en concursos públics, l’actitud positiva i propositiva en relació a la sostenibilitat de l‘edifici, quant eficiència energètica, ús de materials i solucions passives sempre està al damunt de la taula, com un dels moments inicials. L’estudi de les condicions del lloc, el programa, y la relació amb els condicionants del clima (orientació, sol, vents, etc..) acaben definint els projectes. El fet d’incorporar aquesta preocupació des de l’inici i la realització de simulacions energètiques ens permet valorar diferents propostes, configurar edificis que superin els estàndards pel que fa a qualificació energètica segons el CTE i ens acosta als estàndards europeus d’edifici nZEB de consum gairebé nul.
En la vostra pràctica d’arquitectura, la innovació i la investigació recobreixen un rol molt important. És així en general en l’arquitectura contemporània que ens envolta?
Nosaltres podem parlar a partir de la nostra experiència. Investigar sobre el que ja existeix i tornar als orígens de les coses ens sembla un interessant punt de partida. La innovació és un element més a tenir en compte, però la innovació pot estar en una nova forma de veure les coses i no tant en una novetat tecnològica. Així doncs, avui en dia més que mai, hem de prendre consciència d’allò que no funciona a partir de l’experiència. Aprendre dels errors del passat i actuar amb més consciència. L’arquitectura acostuma a sobreviure als seus arquitectes, és molt important pensar a resoldre no només les necessitats actuals, sinó preveure també les futures i al seu final la possible deconstrucció de la mateixa, i que al còmput global de la seva existència hagi merescut la pena. Les nostres decisions tenen un impacte que ens transcendeix i hem de ser-ne molt conscients.
Treballar al sector públic ofereix moltes oportunitats, però, a vegades, restriccions i vincles a l’hora de projectar. Què és el que ha predominat en la transformació de la casa-observatori de Josep Comas i Solà en l’actual equipament municipal de Vil·la Urània?
Sens dubte, per a SUMO com a despatx, han predominat les oportunitats. Aquestes son gairebé infinites, oportunitat de seguir construint a Barcelona, oportunitat de posar en valor la figura de Josep Comas i Solà, oportunitat de recuperar la casa-observatori com a lloc de trobada i divulgació de la seva obra, oportunitat d’assajar un programa molt definit en un edifici molt flexible i adaptable, oportunitat de plantejar una façana dinàmica que dona servei a un gran espai intermedi bioclimàtic que permet reduir dràsticament el consum de l’edifici. Podríem seguir amb moltíssimes oportunitats que a Vil·la Urània s’han fet realitat. I s’han fet realitat analitzant, superant i incorporant les restriccions o vincles dels que parlàveu.
