Per què la construcció industrialitzada ha estat un dels temes estrella a Construmat 2024? Senzillament perquè es precisa una transformació del model constructiu, una revolució per fer front a les necessitats d’habitatge i amb criteris de sostenibilitat.
El sector està començant a viure el canvi de direcció necessari que alguns denominen ‘construcció 4.0’, que no és altra cosa que canviar els processos constructius dels edificis així com la manera de produir i subministrar els materials i sistemes que els conformen. Una espècie de ‘quatri revolucion industrial’ on tot està digitalitzat, gràcies a tecnologies intel·ligents i avançades tècniques de producció.
La industrialització és l’aplicació dels processos organitzatius que es van desenvolupar en altres sectors amb la revolució industrial del segle XX a l’execució d’edificis, amb l’objectiu d’augmentar la productivitat i la sostenibilitat del sector, optimitzant processos i construint de manera més eficient. Això va molt més enllà de la prefabricació.
És a dir, la industrialització de la construcció aplica a aquest sector tots els avenços en els processos organitzatius i productius, assolint les avantatges d’optimització i eficiència que aquests aporten.
No es tracta de canviar per canviar, és un canvi de paradigma en la forma de concebre i dissenyar els edificis perquè siguin més sostenibles durant la seva producció i vida útil; més saludables per als seus ocupants, amb una major qualitat, millors prestacions i més assequibles, atenent així els nous requeriments del client final.
Es continuarà, de moment, construint a la manera tradicional però la industrialització està permetent fer el salt a altres alternatives més innovadores i sostenibles. El mercat ho diu així: segons un recent informe de l’empresa de recerca i proveïdora d’informació de sectors DoubleTrade, les empreses del sector han potenciat el desenvolupament de tècniques de construcció industrialitzada, amb les quals han permès que aquest tipus d’obres augmentés un 2,8% en l’últim any i aspiren a assolir una taxa de creixement propera al 6,1% fins al 2029. S’espera que el 10% de les edificacions de 2030 a Espanya es construeixin sota aquest model industrialitzat. Una transició que haurà de ser accelerada per fer front al repte i objectius de la rehabilitació edificatòria, per a la qual la construcció industrialitzada també troba solucions.
Un procés en què s’estan donant passos des de les institucions com ho demostren les iniciatives en aquesta línia de l’Institut Municipal de Vivienda i Rehabilitació de Barcelona, el ‘hub d’industrialització’ de la Comunitat de Madrid o la recent creació al juny d’aquest any 2024 de la iniciativa Fundació Building & Architecture Institute (BAI), per posar en marxa un centre nacional d’industrialització i robotització. Així mateix, el Govern va anunciar a l’abril el compromís d’impulsar una ‘aliança de país per l’habitatge’ a través de l’ús i regulació de l’edificació industrialitzada.
Però també es va avançant ràpidament per la pròpia indústria, generant noves fàbriques de diferents sistemes, els promotors, incloent en la seva oferta cada vegada més actuacions industrialitzades i els particulars, buscant una rapidesa i sostenibilitat a les seves autopromocions.
Aquesta transformació sectorial afecta de manera holística a tots aquells que conformen la cadena de valor, la qual cosa requereix col·laboració i coordinació transversal, però també especialització, know-how, difusió i coneixement.
El sector es mou i camina cap a la seva transformació per la industrialització, una opció contundent, de gran valor i que aporta certesa, quelcom bàsic per a aquest sector. La industrialització acurt els terminis d’execució, redueix els impactes directes i embeguts dels residus i emissions de CO2 vinculats a l’execució dels edificis, aporta altes prestacions d’eficiència energètica i salubritat tot això de manera certa i tangible sense incrementar el cost de l’edifici resultant.
A més, entre els seus avantatges, el model industrialitzat millora les condicions laborals amb més seguretat, cosa que fa atreure talent i permet la inclusió de la dona. I és que és una acció més tecnificada marcada per la robotització i digitalització que fa millorar la precisió, eficiència i seguretat en els projectes, reduint costos i temps. Facilita el disseny automatitzat, la fabricació i la gestió de l’obra, integrant tecnologies com BIM o l’IoT per optimitzar processos i recursos.
Per això és necessari avançar en molts aspectes de caràcter tècnic, reglamentari, financer, formatiu, d’organització i de mercat. L’Administració ha de promoure la construcció ‘off site’, promulgant diferents aspectes, des del Codi Tècnic de l’Edificació a la seva finançament. Tot això perquè es puguin establir grans fàbriques que produeixin els mòduls en 2D o 3D i, per altra banda, tenir la capacitat de donar crèdit hipotecari alternatiu als processos de construcció.