Fins fa ben poc semblava que els edificis havien de ser de qualitat o sostenibles, però no sempre s’havia pensat que també havien de ser saludables i protegir les persones. La pandèmia va canviar moltes coses i ens va fer apreciar com els espais on vivim o treballem impacten en la nostra salut. Hi ha res més important per a una persona que la salut? Construmat 2025 es preocuparà del que hauria de ser una premissa en l’edificació de cara a una vida millor.
I és que passem més del 90% del nostre temps dins dels edificis i a l’entorn construït desenvolupem la nostra vida i les nostres activitats. No són només un espai físic, també tenen una influència directa i molt important en la nostra salut. Espais que repercuteixen en el nostre benestar i, per tant, els habitatges han de ser necessàriament dignes, assequibles, de qualitat i… saludables.
Major consciència en espais que pensen en el benestar
L’interès i la consciència sobre aquests aspectes estan creixent. Segons el primer Informe sobre la construcció a Espanya: dades i tendències online, realitzat per Facttory al novembre del 2024, les cerques en línia sobre construcció saludable s’han incrementat un 156%. Així mateix, l’estudi projecta un creixement addicional de l’1,6% el 2024, cosa que demostra un interès creixent per entorns que fomenten la salut i el benestar. Així, per exemple, entre els professionals del sector, el 29,50% se sent atret per edificacions que prioritzen la salut, xifra que s’eleva al 47,10% quan parlem de construcció sostenible.
El cas és que, davant l’augment de les malalties d’origen mediambiental (es calcula que al voltant d’un 25% de la càrrega global de les afeccions es pot atribuir a factors ambientals), cada cop més persones busquen viure en espais que cuidin la salut. S’està evolucionant cap a un enfocament holístic que va més enllà de l’estètica i la funcionalitat, que pensa en el benestar a la construcció, en un disseny arquitectònic que beneficiï la nostra salut física, emocional i mental. Espais ben construïts, que no només redueixin les emissions de CO₂ i el consum energètic, sinó que aportin als seus usuaris més qualitat de vida.
No desenvolupem, en aquesta ocasió, els aspectes que es refereixen a l’arquitectura sanitària enfocada al disseny d’aquestes infraestructures tan necessàries i vitals (centres de salut, clíniques, hospitals, laboratoris, etc.) destinades a l’atenció de la salut, que a més de donar servei també han de fomentar el benestar dels pacients i del personal mèdic.
Tal com destaca l’Informe País 2024: AdaptAcció per a una societat resilient del Green Building Council España (GBCE), la salut no només es refereix a l’absència de malalties, sinó a un ‘benestar’ que inclou aspectes físics, mentals i socials en igual importància. Això implica que les persones han d’estar en un estat d’equilibri i benestar en totes aquestes àrees per considerar-se saludables.
Per tant, resulta imprescindible que els professionals i agents del sector de l’hàbitat, la construcció i del sector sociosanitari col·laborin i mantinguin una escolta mútua, un diàleg enriquidor, un intercanvi de visions i de coneixement que posi el focus en el més important: les persones.
Això suposa avançar en el concepte ‘exposoma’
L’exposoma és la ciència que subratlla la importància de les exposicions ambientals en la salut humana i que s’utilitza per comprendre com els factors externs, combinats amb la genètica, poden influir en el desenvolupament de malalties. Aquest concepte està sent àmpliament adoptat en diversos camps com la salut pública, l’epigenètica, la toxicologia, la medicina i la salut ocupacional. Els estudis derivats d’aquesta corrent estan posant de manifest la relació entre l’ambient construït i la salut.
Problemes i solucions per millorar la salubritat dels espais
Un dels objectius últims ha de ser el fet d’evitar l’anomenat ‘síndrome de l’edifici malalt’ (SEM), darrere del qual hi ha causes relacionades amb factors ambientals i de qualitat de l’aire interior, com la mala ventilació, una humitat relativa descompensada (baixa o alta), l’acumulació de contaminants a l’aire (per exemple, compostos orgànics volàtils, floridura, formaldehids) o l’exposició a camps electromagnètics. Un motiu de responsabilitat de tot el sector.
La interacció entre l’entorn construït i les persones que l’utilitzem ens porta a cuidar aspectes com la disposició de les habitacions, passant per l’elecció dels materials, la ventilació (la qualitat de l’aire), la il·luminació i fins i tot la connectivitat amb la natura, assegurant l’eficiència energètica. Àmbits que tenen un paper crucial en la nostra experiència quotidiana i en la nostra salut en general.
Així, hem de tenir en compte qüestions com la instal·lació de làmines anti-radó o tendir a aplicar pintures naturals, fabricades amb ingredients naturals, renovables i circulars, sense additius químics bioacumulatius que afecten els ecosistemes i la nostra pròpia salut i que redueixen les emissions de compostos orgànics volàtils (COVs). Aquestes pintures no plastifiquen les superfícies, permetent la regulació d’humitat del suport i evitant l’aparició de càrregues electrostàtiques.
No hem d’oblidar tampoc que encara és necessari eradicar l’amiant i les seves conseqüències nocives o reduir els antimicrobians (també anomenats antibacterians o biocides). Altres aspectes a millorar per part de la indústria inclouen la reformulació i processos de fabricació del PVC, un material tan estès en la construcció.
Però també s’ha d’accelerar la construcció industrialitzada que facilitarà la reutilització de les construccions modulars des d’un punt de vista material, energètic i logístic. Aquest tipus de construcció respecta els recursos naturals, les persones i els llocs on es col·locarà, i a més permet albergar diferents grups de persones vulnerables.
En definitiva
Introduir criteris de salut en la construcció només aporta avantatges: major valor, benestar, anticipació a les normatives futures i més rendibilitat.