L’habitatge és un element fonamental per al benestar i el desenvolupament de les persones. Però, en aquests moments, ens enfrontem a una crisi d’accessibilitat que afecta una part significativa de la població. Si hi ha una qüestió que posa d’acord tota la societat, en general, i tot el sector, en particular, és haver detectat que un dels nostres principals problemes és la manca d’habitatge assequible. Aquest serà un dels temes centrals de la 24a edició de CONSTRUMAT, que tindrà lloc a Fira de Barcelona del 20 al 24 de maig.
El Banc d’Espanya ens alerta d’una realitat paradoxal dins del mercat immobiliari al nostre país. Per suplir el dèficit actual d’habitatge, caldrien 600.000 habitatges fins al 2025. Però, al mateix temps, s’adverteix de l’existència de prop de 4 milions d’habitatges buits. Aquesta realitat conviu amb un parc d’habitatge de lloguer social de tan sols 290.000 unitats (un 1,6% de les llars).
Incrementar l’oferta d’habitatge assequible de manera substancial en els pròxims anys és un dels principals reptes als quals ens enfrontem actualment. És una qüestió complexa, que va més enllà de l’àmbit de l’edificació, ja que es tracta d’un desafiament per a tota la societat i que requereix l’aportació de moltes parts, l’activació de moltes palanques, mesures urgents i estratègies diversificades.
Cal recordar com al Fòrum Internacional dels arquitectes, UIA 2022 Affordable Housing Activation, es van identificar les barreres a l’accés a l’habitatge: desajustos entre l’oferta i la demanda, polítiques i regulacions, finançament i fiscalitat, promoció i producció, propietat i tinença, desenvolupaments urbans i rurals, noves formes d’habitar i innovació.
Sens dubte, aquesta última, la innovació en construcció, es presenta com una de les peces clau per superar aquestes limitacions d’oferta, per qualitat, processos, cost i temps. Però es requereixen tot tipus de solucions per pal·liar alhora el drama de l’habitatge i la manca de treballadors. Això es pot aconseguir recuperant formes que no són noves, com les que es van imposar en l’era industrial: que les empreses facilitin solucions habitacionals als seus empleats.
Aquesta idea busca incentivar l’oferta d’habitatge mitjançant la col·laboració entre empreses i altres agents socials, complementant els esforços de l’administració pública. Per què les empreses, en general, no comencen a ajudar a pagar el lloguer?
Iniciatives que estimulen solucions
Des del sector de la construcció volem destacar algunes experiències (se’n parlarà el primer dia del Congrés de CONSTRUMAT) de diferents tipus, però que poden inspirar solucions en matèria d’habitatge.
És reconegut el Pla Vive de la Comunitat de Madrid, que busca augmentar l’oferta d’habitatge social i assequible a la regió i, per tant, facilitar l’accés a l’habitatge als joves i a aquells que tenen dificultats per trobar una llar. Aquest programa, basat en la col·laboració público-privada, es va llançar amb l’objectiu de promoure el desenvolupament d’habitatges en règim de lloguer a preus accessibles, contribuint així a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. Per a això, utilitza terrenys públics i una de les seves principals característiques és l’ús de la construcció industrialitzada en el 100% dels habitatges, fet que permet reduir els terminis d’execució fins a un 30%, disminuir el consum de recursos i generar menys residus. En definitiva, un Pla de referència que no només facilita l’accés a l’habitatge, sinó que també dinamitza l’economia i fomenta la innovació en el sector de la construcció.
En paral·lel, altres organitzacions com l’Observatori 2030 del Consell Superior d’Arquitectes, CSCAE, han creat el grup de treball ‘Dissenyant un parc d’habitatge accessible i assequible, sostenible i saludable’, en què participen administracions públiques, entitats financeres, associacions i professionals del sector. Aquest grup treballarà en dues fases fins al 2030, amb projectes pilot en diferents àrees.
A Barcelona, el CATEB (Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona) promou l’habitatge social i assequible mitjançant iniciatives de sostenibilitat, rehabilitació d’edificis i col·laboració amb administracions per optimitzar recursos.
Exemples i experiències inspiradores
Un exemple és SFJ6, un edifici de 102 habitatges socials a Madrid, dissenyat per l’estudi MarmolBravo. Aquest projecte aposta per la regeneració urbana, la qualitat arquitectònica i l’eficiència energètica mitjançant l’optimització de recursos i sistemes sostenibles.
Si la innovació és clau, el seu principal vector és la industrialització de la construcció. Així ho demostra el nou Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d’habitatge, que impulsarà la innovació i modernització del sector.
PMP Prêt-à-porter cases, a través de Montse Pujol, destaca els beneficis de la construcció industrialitzada: reducció de costos, eficiència en l’ús de recursos, qualitat i durabilitat, rapidesa i flexibilitat en el disseny. Pujol afirma que, amb bones polítiques públiques i col·laboració amb el sector privat, la industrialització pot ser una eina potent per reduir la manca d’habitatge social a Espanya.
Industrialització, iniciatives i exemples concrets ens mostraran a CONSTRUMAT 2025 com el sector de la construcció pot contribuir a solucionar el problema de l’accés a l’habitatge.