Enginyera agrònoma de formació, va crear la seva primera empresa en l’any 2004: ZICLA, especialitzada en productes reciclats i en solucions innovadores en la gestió dels residus. En 2014 va ser una de les cofundadores de SÍMBIOSY, on és responsable directa dels projectes de simbiosi industrial a nivell nacional i internacional. Es mostra convençuda que la construcció és un dels sectors amb més oportunitats de canvi, però subratlla que alhora és un dels més resistents al canvi.
A més, és presidenta de la Comissió d’Energia i Residus del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i presidenta del Congrés Internacional Rural Smart Grids. També és fundadora i membre de la junta directiva de l’associació empresarial Eco-Emprenedors, que promou la implementació de l’economia circular.
La definició de l’economia circular com una nova aproximació als conceptes clàssics de reciclatge i reutilització de residus es queda curta? Si és així, per què?
Veronica Kuchinow – El reciclatge és a l’economia circular el que la lluna davantera és a un cotxe. És important que estigui, essencial si volem agafar velocitat, però no és el fonamental.
L’economia circular és sobretot una estratègia econòmica que ha de permetre a la societat de l’Homo Sapiens del segle XXI sobreviure al planeta Terra mantenint el nivell de vida que portem avui en dia. El nostre sistema econòmic actual no és un sistema dissenyat per pensar en reciclar i mantenir el valor dels productes i materials al llarg del cicle de vida, al contrari, és un sistema dissenyat per maximitzar la producció i el consum. El greu és que aquest sistema només té sentit en un món amb recursos infinits, i vivim al planeta Terra amb els recursos que hi ha … i les conseqüències del seu ús abusiu són greus (canvi climàtic, contaminació d’aigua, terra i aire …).
La sort és que tenim coneixements i tecnologies suficients per, no només minimitzar els impactes ocasionats per les nostres activitats, sinó que podem fins i tot generar impactes positius, regeneratius. Fem, doncs, que aquest model econòmic els reconegui i valori, perquè es puguin ser viables en mercat. Caminem, en definitiva, cap a una economia circular.
La construcció és una de les activitats humanes que més residus genera i més consum energètic demanda. Com s’estan introduint els conceptes de l’economia circular en aquest sector tan estratègic?
V.K.- Molt lentament… La construcció és un dels sectors amb més potencial d’oportunitats de canvi i de nous models de negoci però també és un dels sectors més conservadors i reticents al canvi. Si observem alguna fotografia d’un edifici en construcció dels anys 60, difícilment trobarem diferències amb un d’actual…
Hi ha, però, empreses que ja estan treballant en el procés de canvi: la construcció modular, industrialitzada, l’ús de materials sostenibles, les certificacions com el Cradle2Cradle, els models de negoci considerant els edificis com bancs de materials … Hi ha grups de construcció (arquitectes, consultors, constructores, industrials, recicladors) que ja estan treballant en projectes de construcció circulars; alguns ja construïts com el Park 2020 de Amsterdam, promogut per Delta Development VolkerWessels, Reggeborgh i William McDonough, construït aplicant els principis del Cradle2Cradle. Són pocs, però molt interessants tots.
La rehabilitació del nostre parc construït d’habitatges, edificis i altres equipaments és un dels arguments de futur del sector de la construcció. ¿Es pot emmarcar com una activitat d’economia circular o necessita respondre a altres requeriments?
V.K.- La rehabilitació, “per sé”, ja s’acosta molt més a un concepte d’economia circular que la demolició, és clar. Però naturalment, també ha de ser “sostenible” i “circular”. És com els productes reciclats: no per ser reciclat un producte ha de ser ambientalment millor que un altre que no ho sigui! Hi ha productes reciclats que són “terroristes” ambientals. Passa el mateix amb la rehabilitació.
Llegim en un article sobre els cicles de l’economia circular que una de les seves característiques és que es fomenta l’eficàcia del sistema revelant i eliminant externalitats negatives. Què traducció pràctica podria tenir aquest principi en el sector de la construcció?
V.K.- Un dels exemples més clar aquí seria el poder disposar d’un banc de materials de construcció lliures de tòxics (resines, adhesius, pintures …). Per què introduïm materials tòxics en el nostre sistema? Per què és la forma més barata d’aconseguir unes certes propietats? Els fabricants que els fan servir, ¿tenen idea del que suposen aquests tòxics un cop són residus ?. Ja no entro en el que suposa per a la salut humana durant el seu ús, que seria un altre tema. Evidentment no, ni paguen el que realment costa eliminar l’impacte d’aquests materials, que impossibiliten el reciclatge, contaminen recursos naturals… Hi ha alternatives a aquests materials, per exemple tots els materials certificats C2C. ¡Apostem per ells! Fem que canviïn les regles del mercat per potenciar-los. Incorporem en el preu aquest cost ambiental que avui dia és “invisible”, monetàriament parlant.
Parlem una mica de les possibles barreres a l’avanç de l’economia circular a Espanya: polítiques, legislatives, culturals, socials … Quines són les més importants?
V.K.- El major desafiament de l’economia circular és cultural. Des de fa moltes generacions ens han ensenyat a treballar i consumir en el que anomenem el sistema lineal d’agafar-utilitzar-tirar. Aquest procés no es pot canviar d’un dia per l’altre; necessita d’una transició.
La clau per a l’impuls de l’economia circular a Espanya pot estar en iniciatives legislatives com taxes variables de gestió de residus del tipus “paga segons tires” o rebaixes de l’IVA per a productes reciclats?
V.K.- Tot aquest tipus d’iniciatives ajuden, està molt clar. Contribueixen a posar en relleu la importància del tema i a realitzar aquesta transició cultural que comentava abans. És com quan es va aconseguir que els motoristes ens poséssim el casc a força de multes. Avui en dia, ja no caldrien; només veure algú pujat en una moto sense protecció al cap i ja pensem “es matarà!”. Ja estem educats en això. Anem a pels nostres recursos.
Algunes grans empreses (Philips, Unilever, Renault) ja estan implantant pràctiques d’economia circular i el valor del seu exemple pot ser més que rellevant. Quan podrem tenir exemples semblants a Espanya?
V.K.- Ja tenim empreses que han iniciat el procés! Potser siguin més petites i no surten en mitjans, ni tenen grans estratègies, però són un referent. Cal que hi hagi moltes més perquè aquestes no es sentin com salmons nedant contra corrent; però està clar que tenen models de negoci que ja són circulars.
Com en alguns altres casos, la societat civil va per davant de governs i polítiques públiques en l’adopció i el desenvolupament de l’economia circular?
V.K.- Com ha de ser. Però és molt necessari que el viatge es realitzi junts empreses-administració pública-societat (consumidors). És un canvi que afecta aquests tres nivells: les empreses són el motor del tren, però l’Administració ha d’aplanar el camí construint les vies perquè pugui moure i els ciutadans han de pujar a aquest tren i no a altres, perquè el viatge sigui rendible.
Pot destacar alguns exemples empresarials, a nivell nacional i internacional, que exemplifiquen el potencial de futur de l’economia circular?
V.K.- M’agradaria destacar els casos de simbiosi industrial com a eina d’aplicació dels conceptes d’economia circular al teixit productiu. A Catalunya ja hi ha casos en marxa, algun amb més de dos anys de camí, com el cas de Sinergies Bufalvent, el servei d’identificació i implementació de sinergies de l’associació d’empresaris de Bufalvent (Manresa), que estimula la col·laboració entre empreses per aprofitar recursos infrautilitzats o desaprofitats (residus, calor, espais, transports, coneixements, aigua, …). Aquest projecte és continuació del projecte pilot de simbiosi industrial a Catalunya promogut per l’Agència de Residus de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa amb el Consorci de Tractament de Residus del Bages.
Altres projectes pioners són els impulsats pels ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, que per primera vegada uneixen els seus esforços per oferir servei de optmització de recursos a un corredor industrial de més de 2.000 empreses. Gavà, Viladecans, Granollers o el propi Consorci de la Zona Franca són altres exemples de projectes que implanten economia circular a través de les seves empreses industrials.
Col·lectius professionals com els arquitectes, els dissenyadors o els enginyers han de jugar un paper protagonista en processos d’economia circular?
V.K.- Són indispensables! El concepte, els seus instruments d’aplicació, els seus models de negoci, han de ser implantats per tot aquest col·lectiu que, format i conscienciat, sigui capaç d’abastar tots els projectes i en totes les seves fases i subsectors. La formació és, una altra vegada, indispensable. Sempre acabem igual.
Barcelona, juny de 2017