És la tecnologia cada vegada més important i rellevant per al Grup? Com es relaciona amb la creativitat i el disseny?
SP: Originàriament, Simon és una empresa tecnològica. És cert que en els recents anys la tecnologia ha generat canvis disruptius en molts àmbits i això ha tingut una repercussió sobre nosaltres també: la digitalització de la llum ha fet que puguem evolucionar juntament amb la tecnologia i el nostre treball s’ha centrat en humanitzar aquesta tecnologia , humanitzar la llum per acostar-la moltíssim més a les persones. Ens preocupa realment aquella tecnologia o aquelles innovacions que tenen un sentit real per a les persones.
Però de vegades més tecnologia significa més complexitat.
SP: No per a les persones i els usuaris, mentre que sí, és veritat, com més tecnologia, més complexitat per a l’empresa. Avui dia entre els col·laboradors tenim rols que abans no existien, com programadors de software i professionals especialitzats en intel·ligència artificial.
Com neix un nou producte a Simon?
SP: A Simon un nou producte neix del departament de màrqueting que recull una necessitat al mercat. A partir d’allí treballem de manera totalment transversal: des del primer dia desenvolupem junts cadascuna de les fases, fins i tot en la part més fabril, més industrial, fins que el nou producte surt al mercat.
Com ha evolucionat la fase productiva durant els anys?
SP: Avui dia la innovació industrial està relacionada amb el “rapid maufacturing”, una nova etapa dins el camp de la indústria 4.0. A Simon, durant tot el procés de desenvolupament, utilitzem la impressió 3D per prototipar, i a més, des de fa un any, estem subministrant productes en què algunes de les seves peces han estat impreses en 3D. Estem acostumats a treballar amb produccions de grans volums, però, sectors com l’hoteler, el residencial o, fins i tot les oficines, sempre ens demanen més personalització. Per exemple, la sèrie 100, ha estat dissenyada per permetre la producció de grans volums i al mateix temps ser un producte modular ja que la part estètica està pensada per ser customitzada. No podem ser un taller d’artesania ni tampoc continuar amb la idea que un mateix producte serveix per a tothom.
Simon treballa per ser un pont entre l’arquitecte i l’usuari a través de la llum. Com dialogueu amb aquests extrems? Quina importància té l’arquitecte? I l’usuari?
SP: Nosaltres fem lluminàries i interfícies pel que ens surt natural pensar en dues parts. Dialoguem amb l’arquitecte, amb l’interiorista, amb el decorador, però també pensem en l’instal·lador i en les persones que usaran els productes. En realitat, tractem de buscar l’equilibri per satisfer les necessitats de tots i al mateix temps volem crear valor per a cada un d’ells. Per exemple, per a l’arquitecte intentem que sigui un producte el més neutre i equilibrat possible, un producte que s’integri molt bé en l’arquitectura. En el cas de l’interiorista i el decorador, que busquen un producte que els ajudi a caracteritzar el seu projecte, fer un producte que té una gamma diferent d’acabats esdevé fonamental. És cert que antigament es decorava amb les llums i ara estem vivint una època en què la decoració es fa amb la pròpia llum. Quan pensem en l’usuari, per a nosaltres també són els instal·ladors. Per a ells treballem moltíssim per oferir productes que estalvien temps de treball i que milloren la qualitat de la instal·lació. I per a l’usuari final volem que la interfície sigui el més còmoda possible, que indiqui perfectament la seva funció, que eviti que es cometin errors i que duri com més anys millor.
El món de la construcció i de les instal·lacions ha canviat, ha evolucionat?
SP: L’instal·lador ara mateix és una de les figures més tècniques que hi ha a la cadena de valor. Fins i tot hi ha un instal·lador que s’ha convertit en un influencer a Youtube. És súper objectiu i professional, prova totes les marques, ha fet vídeos de “Com instal·lar Simon 100 a casa?” o “Com canviar aquest producte?”. Tots els nois que estan estudiant FP (formació professional) d’electricitat el segueixen i és el seu ídol. També a les fires especialitzades del sector dels instal·ladors et pregunten per Internet of Things, o per la connectivitat, o per si ets compatible amb Google Home, Alexa o HomeKit … Et pregunten per tecnologia. El sector de la instal·lació s’ha actualitzat moltíssim i la digitalització ha ajudat a quèes pugui aportar més valor en la construcció.
Si la construcció s’ha actualitzat, això vol dir que les cases han de ser més tecnològiques? Podem parlar d’un producte de casa més segmentat?
SP: Abans hi havia o cases tradicionals o cases amb domòtica. Ara estem en un moment en què podem fer cases híbrides. Hem obert una nova via en l’actualització de les cases. Abans, si tenies una casa tradicional i la volies domotitzar, havies de fer tota la instal·lació nova. Ara amb Simon 100 traiem els interruptors i posem els nous sense passar gairebé ni un cable i sense fer obra. Domotitzem la casa, la fem Smart. Però tampoc cal arribar tan lluny, podem simplement instal·lar unes escenes al menjador que milloren la vida. Com amb el software d’un ordinador, ha arribat al nivell de la construcció el concepte de fer updates de les cases.
Tornant al disseny, l’espai Simon 100 es presenta com una inversió a la creativitat i a l’experimentació.
SP: Abans he dit que ens posicionem com a pont entre l’arquitectura, la llum i les persones i, realment és el que fem amb el nostre producte, perquè al final, un interruptor serveix perquè les persones parlin amb la seva arquitectura i amb la llum que aquest té. Però més enllà d’aquest diàleg pur de producte, hem volgut conversar amb aquestes parts d’una altra manera. I la manera que hem trobat és moltíssim més relacionada amb l’art i amb la creativitat. Ens proposem com a “mecenes de la llum”. Recentment, hem fet una obra amb Maurici Ginés a Mèxic, la intervenció de Toni Arola “Reflexions”, el mapping sobre la façana de l’edifici amb Michela Mezzavilla, tots dos per Llum BCN, i les col·laboracions als espais de Casa Decor amb Guillermo Santomá i amb Mayice Studio.
En complir 100 anys, Simon sembla haver entrat en una nova etapa de la marca, que vetlla per la innovació i per la cultura darrere de la llum.
SP: Ens hem trobat que aquest tipus d’instal·lacions són multisocials, en el sentit que l’art permet que una mateixa instal·lació la pugui gaudir des d’un filòsof fins a un arquitecte o un nen petit. En voler actuar com a pont, apostem per aquest disseny que té la possibilitat d’arribar a quanta més gent possible. Per aquest motiu també el festival Llum BCN ens sembla una molt bona iniciativa en què col·laborar. Aquest any el van poder gaudir al voltant d’unes 190.000 persones en total. D’aquestes, 16.000 van passar per l’Espai 100.
Pot ser que, d’alguna manera, l’art empenyi a descobrir noves aplicacions o, fins i tot, nous límits en la tecnologia?
SP: Correcte. En el cas d’Antoni Arola amb “Reflexions”, el LED petitíssim i súper potent que permet fer aquests reflexos ha sortit del nostre departament de desenvolupament de producte. No és un producte que anem a vendre, però ens ha fet veure més enllà del que és normal per a un projecte convencional. La col·laboració amb Mayice per a Casa Decor ens ha permès descobrir tot el potencial dels nostres reguladors gràcies a un llum experimental. Amb Guillermo Santomá introduïm tots els interruptors dins d’un moble, i aquest moble es va convertir en el centre de la casa. Són tots aquests punts de vista que en un entorn tradicional no tocaríem i, que en canvi a través d’aquest canal, podem fer-ho.
La relació entre disseny i tecnologia és també el focus de Design Beyond Technology, organitzat per l’ADI – FAD. Com a President de l’associació ens expliques quin és el missatge d’aquesta iniciativa?
SP: Aquest esdeveniment ens va a servir per ensenyar i visualitzar diferents visions del futur, moltes d’elles forçades per la tecnologia o algunes altres evitant la tecnologia. Si t’hagués de dir quines són les funcions d’un dissenyador, hauria de dir-te: “pensar en les persones” i “ser creatius”, és a dir, “pensar en les persones d’una forma creativa” i a la mateixa vegada “visionar el futur” . Crec que ara mateix estem passant una època a la societat on hi ha pocs líders que visionin un futur millor. Per tant, l’objectiu d’Design Beyond Technology és el de visionar les diferents mutacions de futur que podrien passar o que vindran.
