El seu treball com a consultora i curator s’ha centrat en el tema de la regeneració urbana. Ens pot explicar què significa aquest tema tan complex?
La regeneració urbana es va formalitzar als anys 60 i s’interpreta de diverses maneres, segons el nivell de desenvolupament del país. Als països desenvolupats, s’hi centra principalment a implementar iniciatives per tal de millorar la qualitat del medi ambient i operar en un sentit ampli cap el creixement intel·ligent. En altres paraules, significa reestructurar el teixit urbà, la renovació de l’economia urbana, buscar la interacció social i l’equitat, buscar la participació de la població local i fomentar la integració professional en un context multifuncional.
Actualment, les ciutats contribueixen amb almenys el 80% de la riquesa mundial. Singapur, Xangai, Tòquio, Londres, Nova York, Nova Delhi, Moscou, París, Milà, Hong Kong son exemples de ciutats que s’atribueixen un paper d’aglomeracions urbanes hegemòniques sobre els països als quals pertanyen.
La regeneració urbana no és nova, però en els últims anys se’n parla cada vegada més. Podria explicar-nos per què avui en dia és més actual que mai?
La raó per la qual la Regeneració Urbana actual és molt tinguda en compte entre els professionals es deu al creixement demogràfic exponencial (segons l’informe de ONU Habitat ‘Urbanization Trends 2014′, l’any 1950 el 30% de la població mundial era considerada urbana, i l’any 2050, més d’un 66%). Les ciutats s’enfronten a enormes canvis per tal d’adaptar-se a aquesta nova demanda, a partir de l’ajust del teixit urbà existent per redissenyar el concepte de “perifèria”. Encara les tenim o estem fent front a uns situació en què les ciutats tenen més centres i, per tant, els serveis es divideixen i distribueixen homogèniament? Si és així, quin és el paper del centre antic?
El concepte d’innovació entra en la regeneració urbana? En quina escala?
Com a entorn urbà més poblat, les ciutats són un focus central de transformacions per aconseguir una major expectativa d’autonomia econòmica amb respecte a l’Estat al qual pertanyen, no només financerament i econòmicament sinó també tecnològicament i socialment. La innovació és un aspecte fonamental de la regeneració urbana i aborda totes les escales de la ciutat: des dels materials fins als espais públics i la planificació urbana. El desembarcament de les tecnologies de la informació, la contaminació de l’aire, l’augment del nivell de l’aigua, la sequera, els efectes de les illes de calor, la biodiversitat, la seguretat alimentària, el treball automatitzat i l’augment de la urbanitat ens obliguen a repensar ciutats amb un canvi de paradigma capaç de satisfer les demandes d’avui.
Quant influeix la tecnologia en aquest procés de regeneració urbana i innovació de les ciutats?
El món d’avui està inundat de dades. Només l’any 2016, les persones van produir tanta informació com es va crear en tota la història humana (segons dades del professor Carlo Ratti, del MIT). Cada vegada que enviem un missatge, fem una trucada o completem una transacció, deixem un rastre de contingut digital. Aquest escenari genera preguntes fonamentals relacionades tant amb qui té accés a aquestes dades com amb quines dades es poden utilitzar. Big Data i Internet of Things (IOT) haurien de proporcionar-nos, a planificadors, enginyers, arquitectes i administració municipal, noves eines per comprendre i transformar els espais en què hi vivim.
De quina manera es considera al medi ambient en aquests processos?
Telèfons intel·ligents, sensors, materials intel·ligents i biomaterials… Les tècniques avançades de fabricació digital no son només productes tecnològics sinó que s’estan convertint en una forma completament nova de definir què son els nous edificis, les ciutats i els ciutadans. Les ciutats i els seus espais públics s’estan convertint en un nou ecosistema a habitar. Hem de repensar la natura de les nostres ciutats, transformant-les en productives i també hem de ser capaços d’incloure tots els elements de la “ciutat connectada” amb la “ciutat lenta”. En altres paraules, hem de ser capaços de combinar la infraestructura globalitzada i les connexions de les nostres ciutats amb el respecte del medi ambient i la promoció d’un estil de vida saludable.
Quin és el paper del patrimoni (intangible i tangible) en la redefinició i creació de nous llocs?
En una situació global caracteritzada per un gran número d’àrees metropolitanes, la preservació de la qualitat de la vida urbana, la protecció de les identitats urbanes, la valoració de les cultures locals i la promoció de les expressions culturals son pilars del desenvolupament social i econòmic sostenible. El patrimoni cultural és essencial per garantir la cohesió social a les zones urbans. La cultura urbana local és un dels factors que genera més lligam i magnetisme i vincula el turisme i l’oci cultural. La història ensenya com la cultura local és al cor del desenvolupament urbà com a “fita cultural”, herència i tradicions. Sense cultura, les ciutats, com a espais vibrants, no existeixen.
Podria esmentar algun estudi de cas d’èxit de regeneració i innovació urbana?
Donat que l’urbanisme i l’arquitectura son una disciplina lenta, podem verificar l’èxit d’un projecte o d’un desenvolupament després que el projecte hagi finalitzat. Necessitem verificar les reacciones de les persones i també com respon el projecte a la ciutat.
Per tant, un molt bon exemple és el de la regeneració del districte Norra Älvstranden (Northern Riverside) de Göteborg l’any 2008 a Suècia després del col·lapse de la seva indústria de construcció naval. Examina què condueix a l’èxit del pla per tornar a desenvolupar l’àrea, com ha contribuït al desenvolupament de la ciutat com un tot, si les persones que el van abandonar quan les drassanes van tancar se’n van beneficiar de la regeneració, i quines lliçons de l’esquema podrien ser particularment rellevants per a la política urbana a Suècia.
El tancament de les drassanes va ser un gran cop per a Göteborg. Era una de les indústries més importants de la ciutat. Quan van tancar, no només van desaparèixer molts llocs de treball, sinó que s’hi va crear un àrea molt visible d’abandonament a la vista de la ciutat.
Passant de Suècia a Holanda, un altre bon exemple a considerar és la reurbanització d’Eastern Docklands i la resta del litoral sud de la badia de IJ a Amsterdam, que va començar a principis dels anys vuitanta. El procés de planificació formal per al front marítim de IJ va començar amb una competició de disseny l’any 1984 mentre que la barriada de IJBurg es va desenvolupar entre 2000 i 2012.
Després d’anys de negociacions entre el municipi, desenvolupadors i grups comunitaris ben organitzats, el pla, actualment en les fases finals de construcció, va proposar una sèrie de comunitats d’alta densitat i baixa altura a l’aigua, refent així un vincle històric i cultural amb l’aigua. L’habitatge és el component principal de tot el desenvolupament a IJ, i el 40% és assequible. En molts casos, les associacions d’habitatges professionals sense ànims de lucre de la ciutat han liderat el desenvolupament i encoratjat la inversió privada.
La regeneració d’Amsterdam és encara en procés. L’habitatge i les inversions privades i públiques estan involucrades en noves formes de col·laboració amb l’objectiu de crear noves centralitats a la seva àrea metropolitana.
Munic és un altre exitós cas de regeneració i innovació: estratègies urbanes, compactes, verds integrades per a assentaments futurs que van començar l’any 2000 i encara estan en desenvolupament. Avui en dia, l’àrea de Munic segueix mantenint el seu lideratge a Alemanya com la potència econòmica de l’economia del coneixement, atraient constantment a persones, empreses i poder de compra a l’àrea: la reurbanització té un nou aparador.