Descarregar aquesta selecció i la resta d’imatges de l’event
Tot just estem sortint d’una crisi que no només ha afectat el nostre territori: Ha estat global, i així és perceptible gràcies a que la Xarxa ens permet apreciar per primer cop la Terra en la seva veritable magnitud. El món pateix una transformació basada en un procés d’urbanització que acabarà amb gairebé el 70% de la població mundial vivint en ciutats d’aquí a poc més de 15 anys. Les ciutats són organismes immersos en un procés propi de transformació que les faci més sostenibles, més justes socialment, més potents econòmicament. I és aquest el panorama que el sector de la construcció pot viure com una oportunitat per a sortir d’una crisi pròpia que no només ha estat econòmica, sinó marcada per una sèrie de factors sistèmics propis que han portat a la necessitat de que sigui repensat. És aquest el panorama que pot portar a aquest sector a convertir-se en una eina de transformació social de primer nivell, dignificant edificacions, espais públics, equipaments… construint l’entorn físic per a aquesta nova manera de viure.
El sector de la construcció es troba actualment fragmentat en subsectors. Els diversos agents que el composen no han col·laborat massa entre ells, el que ha dificultat la transferència del coneixement i la continuïtat dels projectes a llarg termini. Això, com si fos una reacció en cadena, ha centrifugat el talent cap a altres sectors o cap a l’estranger, convertint aquesta fuga de cervells en un dels factors més preocupants. Així: fragmentació, absència de col·laboració, transmissió del coneixement insuficient i fuga de cervells són els quatre problemes principals a que ens enfrontem.
El sector de la gastronomia catalana tenia fa pocs anys un problema semblant: es trobava allunyat del prestigi d’altres cuines com la francesa o la italiana, dotades d’identitat nacional, fantàsticament exportades, elogiades i conegudes al món sencer fins a l’extrem de ser sinònims del bon menjar. Dotades d’un aura cerimonial que les feia ser les preferides per a qualsevol tipus de celebració: des d’un sopar romàntic a un dinar de negocis. En aquest marc la gastronomia catalana resistia mal que bé reduïda a una condició quasi folklòrica com a marc de celebracions familiars informals o en cases de menjars de diari. Fins que un grup de cuiners, conscients de la riquesa de la seva tradició, de la qualitat dels seus productes, de tot el pòsit de saviesa present als seus receptaris, es va decidir a prestigiar-la. Van realitzar un gran esforç de posta al dia, van innovar, van posar sobre la taula conceptes tan en boga actualment com la sostenibilitat, el kilòmetre zero. Van realitzar un gran esforç de comunicació i, com a recompensa, és una de les cuines més presents als rànquings d’Estrelles Michelin, el que la ha deixat al mateix nivell que les grans cuines del món.
Un d’aquests restaurants que any sí any no és designat amb el títol de millor restaurant del món és el Celler de Can Roca, actualment centre d’una empresa d’èxit que també comprèn llocs de celebració com l’Espai Mas Marroch, lloc on es van celebrar els dies 28 i 30 de juny dues trobades de presentació del saló BB Construmat. No volien ser trobades a l’ús: més informals, més disruptives. El lloc tampoc estava triat a l’atzar. Els germans Roca, artífexs de l’èxit, van presentar la trobada parlant sobre la seva experiència remuntant el seu sector amb un camí que podria arribar a ser paral·lel al que es podria fer servir per a fer sortir de la crisi el sector de la construcció. La trobada va aplegar més de cent empreses líders del sector que van tenir oportunitat d’escoltar la presentació a càrrec de la directora del saló, Ione Ruete, en un ambient distès que afavoreix l’atenció i l’intercanvi de parers. El saló BB Construmat arrenca amb el mateix optimisme que encomana una celebració com la que es va viure al Mas Marroch.