Urbanisme sostenible: la via imprescindible
Les ciutats s’enfronten a una suma complexa de reptes amb un rol rellevant per als edificis pel seu impacte, en un context de canvi climàtic, urbanització planetària i proliferació de noves tecnologies que requereixen revisar la seva adaptació. Estem davant d’un canvi de paradigma que suposa practicar una regeneració integral de l’entorn construït per reduir les emissions.
La regeneració integral de l’entorn és una manera de cooperar per a la reducció de les emissions de CO2, donar resposta als desafiaments mediambientals de la societat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Pensant en les necessitats de la població
L’Agenda 2030 de les Nacions Unides té com a lema “Adaptar, de manera profunda i amb una perspectiva integral, les nostres vivendes i edificis i millorar els nostres barris i territoris és una condició sine qua non per afrontar els grans reptes del segle XXI i el fonament per a un benestar a mitjà i llarg termini que no deixi ningú enrere”.
Aquesta, juntament amb les Agendes Urbanes nacionals, la Nova Bauhaus Europea i la Llei de Qualitat de l’Arquitectura, marquen les referències, la senda de l’urbanisme en clau de present i futur, sempre des d’una perspectiva de sostenibilitat: revitalitzar àrees urbanes integrant factors econòmics, socials, funcionals, culturals i mediambientals per crear ciutats més resilients i sostenibles i, en definitiva, caminar cap a una societat més justa i equitativa.
En aquest procés, les Administracions públiques (especialment), entitats i empreses del sector així com els professionals, de la mà de la societat civil, han de cercar i oferir solucions innovadores, creatives i respectuoses amb el nostre patrimoni històric i cultural per respondre, de manera òptima, als desafiaments actuals i a les necessitats de la població. Millorar els nostres entorns urbans i la seva adequació als reptes del nostre temps.
Actuar en l’edificació a través de la descarbonització
L’edificació, en un context de canvi climàtic, té un enorme impacte: a nivell europeu, és responsable del 40% del consum d’energia i del 36% de les emissions de CO2 derivades de l’energia, mentre que a nivell estatal ocasiona el 30,1% del consum d’energia final i el 25,1% de les emissions, de les quals el 8,2% són emissions directes.
El parc edificat és ineficient i està obsolet i tot el nostre entorn està construït. Per això, apostar per la rehabilitació integral i la sostenibilitat en la construcció ja no és una opció, sinó una necessitat. D’aquí que actuar en la descarbonització d’edificis al llarg de tot el seu cicle de vida, en les seves fases de construcció i ús, suposarà construir un futur de zero emissions netes. Com ens indicava Dolores Huerta, directora general de Green Building Council Espanya en una entrevista publicada al nostre blog: “La descarbonització és el repte més visible (que no l’únic) que transformarà el sector de l’edificació en els pròxims anys”. És el seu principal repte, per la qual cosa no caben excuses, ja que l’afectació sobre el clima i l’atmosfera és directa i existeix un objectiu final que no és altre que millorar la qualitat de vida de les persones.
Tant en la intervenció en els edificis existents com en la construcció de nous no poden obviar-se altres criteris també importants a més de la descarbonització: l’ús racional de recursos, la gestió sostenible de l’aigua, la salut i el confort dins dels edificis, l’impacte en la biodiversitat, l’accessibilitat física i econòmica a l’habitatge i els equipaments i l’adaptació als efectes del canvi climàtic, entre altres.
En aquest procés, el disseny circular comença a ser un altre “must” i replanteja el cicle de vida dels recursos, fomentant la reutilització, el reciclatge i la minimització de residus. En el context urbà, això es tradueix en materials de construcció sostenibles, infraestructures modulars i sistemes energètics renovables. Passar d’una economia lineal a una circular és un dels grans reptes que està a cavall entre un repte ambiental i un altre econòmic, i això suposa avançar cap a models híbrids d’urbanisme com a dinàmica de transició adequada a tothom i en qualsevol context.
En definitiva, assegurar un parc edificat renovat en ciutats resilients, sostenibles i agents actius de regeneració ambiental i social.
Ciutats responsives i conscients
Posar al centre les persones suposa parlar de “ciutats responsives”, que integren tecnologies intel·ligents i participació ciutadana per adaptar-se dinàmicament a les necessitats emergents. Utilitzant sensors, anàlisis de dades i xarxes de comunicació, aquestes ciutats optimitzen el consum energètic, la gestió de l’aigua i la mobilitat urbana. Aquest model no només mitiga els efectes del canvi climàtic, sinó que també promou l’equitat social i la qualitat de vida.
Les ciutats són conscients en la mesura en què els seus ciutadans siguin conscients. La culpa de com són, és dels seus ciutadans, dels que les habiten, les gestionen i les utilitzen, per la qual cosa una ciutat conscient ha d’estar gestionada conscienciadament, per persones responsables (amb responsabilitat col·lectiva). Hem de ser actius i demanar als que planifiquen, als que decideixen i gestionen, que les ciutats responguin a nous models de vida i exigències.
El ciutadà ha d’exigir un canvi en les estructures de l’Administració, canvis normatius, que s’integrin cossos que ara mateix desagreguen sistemàticament els projectes (siguin menys eficients). Aquí, la comunicació i la informació és la que ha de recopilar la tecnologia de construcció i l’estratègia. Donar als agents dades que els permeten actuar (evitant la manipulació), exigir que la informació estigui al nostre servei, que la participació sigui autocrítica… això és la consciència, també l’accés al coneixement.
Iniciatives i exemples per a una regeneració urbana
La Carta d’Aalborg i la Carta de Leipzig subratllen la importància d’abordar de manera integral les necessitats de les àrees urbanes, incloent-hi l’economia, la societat i el medi ambient, amb un èmfasi particular en millorar les condicions de les zones desfavorides.
A més d’aquests documents, a nivell internacional, les esmentades Agenda Urbana 2030 de les Nacions Unides així com el Pacte d’Amsterdam (Agenda Urbana Europea) i el Pacte de Quito, marquen el camí. A nivell nacional comptem amb l’Agenda Urbana Espanyola que estableix fins a deu objectius estratègics.
Tres casos destacats a nivell mundial il·lustren aquesta transformació: la regeneració de l’àrea d’Abandoibarra a Bilbao, la intervenció integral en comunas vulnerables de Medellín (Colòmbia) o el projecte del Riu Cheonggyecheon a Seül (Corea del Sud). Aquests exemples il·lustren com la regeneració urbana pot abordar múltiples dimensions per crear ciutats resilients i sostenibles, transformant desafiaments en oportunitats de desenvolupament.
Però hi ha altres moltes iniciatives ‘micro’ molt significatives i útils, com per exemple les oficines de rehabilitació edificatòria, d’informació al ciutadà, que es converteixen en elements fonamentals en aquest procés per l’accés a la informació, l’assessorament i la tramitació d’ajudes, generant confiança i facilitant el procés.
Cal destacar altres treballs com l’informe “Descarbonització de l’edificació en tot el seu cicle de vida, guia pas a pas per a ciutats”, elaborat per GBCE en col·laboració amb la plataforma citiES i l’entitat Carbon Neutral Cities Alliance (CNCA). Aquest document és una guia o compendi de recomanacions i bones pràctiques perquè les ciutats espanyoles puguin ampliar les seves iniciatives de descarbonització de l’edificació abastant totes les fases del cicle de vida dels edificis.
També a nivell nacional, l’Observatori 2030 del CSCAE ha emès l’informe ‘Ciutat i territori en regeneració’ que facilita a les Administracions Públiques, empreses del sector i professionals la coordinació i activació de les mesures necessàries per un progrés just, que tanqui les bretxes urbanes i eviti creixements amb desigualtats.
A Europa és coneguda NetZeroCities que reuneix a 34 xarxes de ciutats i organitzacions de recerca líders de 13 països. I a nivell internacional, la Global Fab City Initiative es tracta d’un moviment pioner que transforma ciutats arreu del món a través de projectes en innovació social, recerca urbana i programes educatius.
Coneix com avançar cap a una societat millor per a totes les persones, garantint el reequilibri mediambiental i territorial en la propera edició de CONSTRUMAT 2025.