El necessari canvi de paradigma en l’edificació requereix conèixer fets, casos i opinions. Recollim en aquest article valuosos testimonis de representants de la cadena de valor i il·lustrem amb exemples, projectes reals, la transformació del model constructiu del qual la industrialització és el principal vector.
Per CONSTRUMAT 2024 han passat nombrosos protagonistes que ens deixen les seves aportacions en forma de declaracions i experiències oferint-nos una visió rica i variada que desvela les barreres i incideix en els assumptes clau perquè es desenvolupi aquest model constructiu. Ells mateixos ens exposen obres reals que han estat realitzades o s’estan realitzant amb diferents sistemes de construcció industrialitzada. Aportacions convinents i de valor per avançar en la sostenibilitat de l’edificació, via industrialització.
Incidència en els avantatges de la industrialització
La construcció industrialitzada produeix edificis d’alta qualitat arquitectònica, redueix els terminis d’execució d’obres i minimitza l’impacte ambiental associat a tot el seu cicle de vida. Però entre els objectius i beneficis d’industrialitzar la construcció de vivendes també trobem altres com la reducció de residus, la possibilitat d’incrementar la quantitat de materials reciclats, l’increment de la seguretat dels treballadors, o la inclusió de la dona en el sector.
Per a Juan Carlos Melero Sánchez, director tècnic de l’Institut Municipal de Vivenda i Rehabilitació de Barcelona, IMHAB, la industrialització ha de ser entesa com una eina per aconseguir els objectius indicats, i per tant, aquesta eina sempre serà desitjable. “La industrialització és una eina que ens pot ajudar a aconseguir objectius comuns, com la reducció dels terminis d’execució de les promocions de vivenda pública, una gestió eficaç dels residus generats en el procés de construcció, possibilitar la gestió circular dels materials utilitzats en la materialització dels edificis o reduir la sinistralitat laboral.”
En la mateixa línia es manifesta i ho corrobora Montse Pujol, Consellera delegada del Grup PMP qui indica que “Estem davant d’un canvi de paradigma total, on la industrialització ha passat de ser el futur per ser una realitat del nostre present. Hem portat la industrialització al límit i estem desenvolupant un sistema constructiu propi en què fins a un 80% del procés es fa a la nostra fàbrica, cosa que redueix significativament els treballs que es duen a terme a la ubicació final. Això es tradueix en una reducció dels terminis de fins al 70%, la possibilitat de tancar els pressupostos amb la garantia de no augmentar els costos durant el procés i, en definitiva, la reducció pràcticament a zero dels imprevistos propis dels processos de construcció. És l’opció que més garanties ofereix a inversors i promotors centrats en la construcció, no només de vivendes unifamiliars, sinó també d’edificis de vivendes i promocions.”
La construcció industrialitzada és una nova manera d’edificar, una forma de transformar el sector de manera sostenible. Un canvi de paradigma i processos. Així ho manifesta el director tècnic de l’ITeC – Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Ferrán Bermejo: “Des de l’ITeC entenem la industrialització com una evolució de la construcció cap a solucions on s’elaboren elements i components de forma majoritària ‘offsite/ex situ’ basats en processos preferiblement digitalitzats i automatitzats, que tendeixen a convertir l’obra en un centre de muntatge, prioritàriament per assemblatge de components en sec ‘in situ/on site/en el lloc’.
Dins d’aquest concepte caben tant elements i components lineals (1D), bidimensionals (2D), com tridimensionals (3D) en funció de l’optimització de cada actuació, que poden ser compatibles amb parts d’obra que s’han de realitzar ‘in situ’. Per tant, el concepte no està lligat a productes específics, sinó als processos. La industrialització es troba íntimament lligada amb altres conceptes transformadors del sector de la construcció: la digitalització, el Lean i la contractació col·laborativa, totes elles enfocades per donar resposta als reptes de sostenibilitat.”
La transformació en la manera de licitar, anar cap a una contractació col·laborativa, es marca com a clau per al seu desenvolupament i així Juan Carlos Melero indica que “En l’àmbit de la licitació pública, l’obstacle principal per desenvolupar la construcció industrialitzada i complir amb els objectius fixats, està en les limitacions que la Llei de Contracts del Sector Públic imposa per al desenvolupament de models de gestió col·laboratius en la fase de desenvolupament dels projectes.”
Com s’ha anat apuntant, en aquest procés es incideix en què només serà possible en un entorn col·laboratiu. Així ho remarca Melero: “El desenvolupament de la construcció industrialitzada no suposa únicament un canvi en les tecnologies de construcció, implica també un nou model de desenvolupament dels projectes basat en la col·laboració, des del minut zero, entre les persones que els redacten i els industrials que construeixen els edificis.”
Exemples d’èxit en construcció industrialitzada
Encara existeix la creença, el mite, que la construcció industrialitzada suposa renunciar al disseny o a la qualitat. Res més lluny de la realitat. Les diferents solucions i sistemes de construcció industrialitzada s’estan aplicant de manera creixent en qualsevol tipus d’ús, si bé és el sector residencial unifamiliar o en altura on existeix una demanda creixent per part dels promotors i inversors, públics o privats, per la qualitat, disseny, reducció dels riscos i la capacitat de recuperar abans la inversió.
Són projectes moderns, amb un model constructiu més automatitzat i digitalitzat però sobretot, sostenibles, de menor impacte ambiental i generació de residus i per tant amb menor empremta de carboni.
A continuació exposem diversos casos diferents de tipologies, usos i llocs, però tots d’èxit en construcció industrialitzada:
Habitatge Social de Navarra
Navarra és una de les regions europees líders en un nou model de construcció més eficient i sostenible. Prova d’això és la promoció de 1.116 Vivendes de Protecció Oficial (VPO) per tota Navarra fins al 2027, que conformen la iniciativa ‘Navarra Social Housing’ en la qual s’empren estàndards d’alta eficiència energètica i un innovador model constructiu que inclou projectes pioners en industrialització i sostenibilitat.
De les 520 VPO promogudes en la primera fase, 337 ja estan finalitzades i adjudicades en règim d’arrendament (65%), i la resta es troba en avançada execució per a la seva finalització al llarg d’aquest any. Respecte de les 596 VPO restants, corresponents a la segona fase del pla, la previsió és iniciar aquest any el procés de licitació per a la seva construcció.
El caràcter innovador marca aquesta iniciativa de Nasuvinsa (Navarra de Vivienda y Suelo).
En primer lloc, la promoció de 39 VPO per a lloguer protegit ja finalitzada a Entremutilvas (Valle de Aranguren), que representa el major edifici residencial aixecat fins ara a Navarra en un entorn urbà i amb estructura de fusta industrialitzada.
La segona promoció emblemàtica per la seva naturalesa innovadora és l’edifici de 32 apartaments de lloguer per a persones majors de 60 anys o amb discapacitat que aquest any es completarà de construir al barri pamplonès d’Azpilagaña, fruit d’un conveni de col·laboració del Govern de Navarra i de l’Ajuntament de Pamplona. L’immoble es convertirà a finals d’aquest any, quan finalitzin les obres, en un dels de major altura a nivell de l’estat construït en fusta. S’està construint amb elements industrialitzats, amb estructura de formigó i acer a les plantes baixes i de fusta a les plantes en alçada, comptarà amb certificació Passivhaus d’edifici de consum gairebé nul, ús d’energies renovables, certificació Ilunion d’accessibilitat universal i versatilitat del disseny interior dels apartaments per a la seva adaptació a diferents usos o necessitats.
Casa Terral
Aquesta casa industrialitzada portada a terme per l’empresa PMP Pret a Porter Casas a Cerdanyola del Vallès, marcada per la comoditat i l’elegància, està dissenyada en forma de L per aprofitar al màxim la llum natural, cuidant la distribució per poder gaudir del jardí a la planta baixa.
El sistema constructiu que s’ha utilitzat és el de Khanvian®, un sistema patentat pel Grup PMP de construcció d’edificis i vivendes que permet estalviar temps, costos, i augmentar la qualitat, mitjançant l’ús d’elements industrialitzats de fàcil muntatge.
L’interior és estilós i minimalista i en el mateix té un gran protagonisme la pedra.
Les diferents estances han estat pensades per ser el més funcionals possible, amb amplis espais. Amb la col·laboració d’Alto Interiorisme, s’han escollit curosament els materials i el mobiliari, creant espais amb un estil relaxat.
Autors del Projecte: Miriam Sánchez (arquitectura), Alberto Collado (enginyeria) i Sara Pons (interiorisme)
Lloc/emplaçament: Cerdanyola del Vallès, Barcelona
Any de finalització de la construcció: 2024
Superfície: 439,03 m² construïts
Promocions de VPO de l’Ajuntament de Barcelona
El 2020 l’IMHAB va impulsar un nou tipus de licitació basada en la col·laboració entre redactores de projecte i executors d’obra que es va posar en marxa per a la promoció de vivendes públiques.
A partir dels concursos, s’han desenvolupat 6 projectes que es van començar entre el quart trimestre de 2021 i el primer de 2022, i s’han iniciat les obres de 5 d’ells entre el quart trimestre de 2022 i el primer de 2023. Totes elles han finalitzat.
En aquests projectes s’han substituït les estructures de formigó armat convencional, responsable del 8% de les emissions globals de CO2, per estructures de fusta -5 dels 6 projectes- o estructures de formigó amb gran valor afegit, formalitzades amb components 3D. Aquest canvi de paradigma a l’hora de definir els materials de construcció aconsegueix una reducció mitjana de més d’un 30% de les emissions associades a la fabricació dels materials de construcció, arribant en alguna proposta amb fusta, al 70%.
L’ús de mòduls tridimensionals o panells de fusta massissa, permet convertir l’obra en el lloc on es munten aquests components que prèviament s’han fabricat al taller. Superposar la producció al taller amb la construcció en obra de la cimentació, permet reduir els terminis d’execució en un 35% aproximadament. El treball al taller, a més, disminueix la sinistralitat, millora les condicions laborals dels treballadors, obre noves oportunitats de professionalització en el sector i gestiona de manera eficient els residus generats en l’execució de l’obra.
El treball realitzat demostra que els objectius descrits poden aconseguir-se sense un increment de cost significatiu, si projectistes i industrials treballen en un marc de col·laboració.
Dades bàsiques de les sis obres:
- C/ Pallars, 487-489
Oikosvia Arquitectura SCCL + Fabregat & Fabregat Arquitectes, SCP
Constraula Enginyeria i Obres, SAU - C/ Marroc, 180-182
Vivas Arquitectos Barcelona SLP + EXE Arquitectura Barcelona SLP
UTE Constructora del Cardoner + CompactHabit (Const. D’Aro) - C/ Binèfar 22
Martí Sanz Ausàs + COMA Arquitectura SLP
UTE Grup Mas Constructors SLU i Grup Mas Edificació, SLU - C/ Lola Iturbe Arizcuren, 13
Guallart Architects, SL + Daniel Ibáñez
ACSA Obras e Infraestructuras, SAU - C/ Fernando Pessoa, 53-57
Vivas Arquitectos Barcelona SLP + EXE Arquitectura Barcelona SLP
UTE Casernes Sant Andreu - C/ Víctor Colomer, 6-12
Vivas Arquitectos Barcelona SLP + EXE Arquitectura Barcelona SLP
UTE Casernes Sant Andreu