En els temps que vivim, casa nostra s’ha convertit en aquell lloc que ens acull, on ens sentim (o on volem sentir-nos) protegits, a gust, confortables. Espais ‘refugi’ que ens cuiden, llars saludables on aïllar-nos dels problemes, i en això l’arquitectura esdevé una eina de salut pública. Salut i edificació, un binomi imparable que serà protagonista en la propera edició de Construmat 2025.
Mitjançant una arquitectura saludable i la integració de criteris que impacten positivament en la salut humana, els professionals i els promotors poden fer que els valors de la sostenibilitat mediambiental traspassin els seus projectes immobiliaris, independentment de la seva mida o ús.
Això suposa que els professionals tinguin en compte i apliquin aspectes que van des de la bioconstrucció, passant pel bioclimatisme, la biofília o la neuroarquitectura.
Bioconstrucció: materials i salut
La bioconstrucció és un enfocament ampli de disseny i construcció que fomenta espais saludables, connectats amb la natura i resilients davant els desafiaments climàtics i socials, prioritzant el respecte pel medi ambient i la salut humana. Utilitza materials naturals, locals i sostenibles, i promou l’eficiència energètica, el confort tèrmic i un baix impacte ambiental.
A l’hora de dissenyar, sembla lògic (i no sempre es té en compte) una qüestió tan senzilla com l’orientació dels edificis i els entorns construïts. El bioclimatisme aprofita les condicions climàtiques naturals per optimitzar el confort tèrmic i reduir el consum energètic. Tot això emprant estratègies com l’orientació solar, la ventilació creuada, l’aïllament tèrmic i els materials adequats, així com integrant sostenibilitat, eficiència energètica i benestar.
Salut física i mental
La biofília, o com el color verd influeix no només en l’estètica, sinó també directament en la sensació espacial de calma, suposa incorporar elements naturals dins dels edificis i crear àrees a l’aire lliure, fonamentals per millorar la qualitat i eficiència de l’espai. Aquesta connexió amb la natura beneficia les persones, afectant directament el seu estat d’ànim i la seva salut.
Tampoc ens vindrà malament recórrer a la psicologia per construir espais saludables i agradables per viure. En aquest sentit, hi ha investigacions i estudis científics que demostren com l’experiència espacial realment influeix en el benestar de cada persona, i com impacta en la qualitat de vida i la reducció de la fatiga mental. Això vol dir que els espais, a més de funcionals, han de contribuir a la salut física del cos i al confort emocional i psicològic.
El disseny dels entorns on vivim i treballem pot ser un factor determinant en la promoció del benestar emocional, la reducció de l’estrès i fins i tot en la millora de la nostra salut mental. Això implica aplicar la disciplina de la neuroarquitectura, una altra tendència en auge (tot i que ja l’aplicava, per exemple, Frank Lloyd Wright), que analitza com l’entorn físic afecta el cervell i la salut mental. Aquesta disciplina defensa espais que fomentin la felicitat i la tranquil·litat, que afavoreixin la productivitat i el benestar de les persones, optimitzant la il·luminació, el color i el so, entre altres elements.
Il·luminació natural i acústica
La il·luminació natural, per exemple, és fonamental. Els estudis mostren que els espais amb accés adequat a la llum solar ajuden a regular els ritmes circadians, cosa que millora el son i redueix l’ansietat. A més, la llum natural també afavoreix la producció de serotonina, un neurotransmissor que millora l’estat d’ànim i combat la depressió. Per tant, la il·luminació s’ha de concebre pensant en el benestar dels usuaris i la tecnologia permet ara assolir una alta qualitat lumínica.
Un altre aspecte on s’està avançant molt és tot el que fa referència a l’acústica. És desagradable i molest tenir soroll i reverberació a l’interior dels espais arquitectònics, ja que dificulten la comunicació i ens generen estrès i fatiga. Afortunadament, la indústria compta cada vegada més amb solucions d’acondicionament acústic amb l’objectiu d’aportar més salut i confort als usuaris, i la reglamentació ho tindrà en compte de manera obligatòria en la propera actualització del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Qualitat de l’Aire Interior (QAI)
Una bona salut física, mental i social també s’aconsegueix assolint una òptima Qualitat de l’Aire Interior basada en una correcta elecció de materials i sistemes de climatització/ventilació. No oblidem que l’aire interior, aquell que respirem als edificis, pot ser fins a 1.000 vegades més perillós que l’exterior degut als productes interiors com compostos orgànics volàtils (COVs) o amiant. Una qüestió invisible però crucial, especialment després de la COVID.
La combinació de sistemes de ventilació amb recuperació de calor, tecnologies avançades de filtració i purificació d’aire són la millor solució per garantir una qualitat d’aire òptima en aquells espais interiors on passem la major part del nostre temps, ja sigui a les llars, oficines, locals comercials o espais d’oci. Per tant, la instal·lació de sondes de detecció de qualitat de l’aire per a la seva monitorització serà un altre aspecte a tenir en compte, així com establir protocols d’inspecció dels sistemes de ventilació o aplicar la fotocatàlisi per desinfectar l’aire.
Així doncs, la seguretat i la salut són vectors que s’han de prioritzar en el desenvolupament dels projectes de climatització, per davant del confort, de l’estalvi i de l’eficiència energètica.
La filosofia de prioritzar les persones en ambients saludables
Una solució per guanyar en confort i salut és evolucionar cap a edificacions passives i de molt alta eficiència energètica, cases ‘refugi’ més que no pas cases barates o de qualitat escassa (tot i que compleixin la reglamentació), llocs que aportin benestar en molts sentits.
També convé referir-se a la iniciativa llançada per la Comissió Europea que busca integrar els principis de sostenibilitat, inclusió i estètica en la transformació de l’entorn construït, i que no és altra que la Nova Bauhaus Europea (NEB). Aquesta combina art, cultura, ciència i tecnologia per abordar els desafiaments climàtics i fomentar una forma de vida més sostenible i saludable. La NEB té molt en compte els aspectes de benestar i edificació saludable:
- Benestar Integral: amb un enfocament holístic que combina aspectes físics, emocionals i socials, amb un disseny centrat en les persones, connexió amb la natura, qualitat de l’aire i llum natural, així com accessibilitat universal.
- Edificació Saludable: amb tecnologies i pràctiques que minimitzen els impactes ambientals i maximitzen el benestar humà, és a dir, amb materials sostenibles i no tòxics, amb eficiència energètica i confort tèrmic, a més de promoure un estil de vida saludable.
- Sostenibilitat ambiental com a base del benestar: amb espais urbans regeneratius, un disseny resilient i l’aplicació de l’economia circular a la construcció.
- Art, cultura i estètica com a promotors del benestar.
La NEB proposa que el disseny d’edificis i ciutats sigui una eina clau per millorar el benestar humà, promovent la sostenibilitat i la salut com a pilars fonamentals de la vida urbana al segle XXI. Això converteix l’arquitectura i l’urbanisme en aliats crucials en la transició cap a un futur més just, inclusiu i regeneratiu.
Avançar cap a un hàbitat saludable i sostenible no només és necessari, sinó que beneficia tota la societat. Apostem-hi. Si vols saber-ne més, no et perdis els continguts i les tendències sobre edificis saludables que s’abordaran a la propera edició de Construmat, del 20 al 22 de maig, al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona.