En quin moment es troba el sector?
El sector es troba en un moment d’oportunitat però també de transició. La sostenibilitat és molt important i inclou també l’accessibilitat. Tenint en compte l’envelliment de la població en especial a Europa, en 20 anys es preveu que hi haurà el doble de persones de més de 65 anys i això és una oportunitat per veure com fer els nous habitatges amb una visió molt més flexible, anar incorporant no només l’accessibilitat física sinó també sensorial i cognitiva. Aquí l’arquitectura i totes les ajudes tecnològiques cal que vagin de la mà des d’un inici en el disseny conjunt per garantir el confort i permetre fer-ho tot més fàcil. I a la vegada, poder adaptar els espais a mida que canvien les necessitats sense haver de refer tota l’estructura. En definitiva, adaptar un habitatge al llarg de tota una vida, tot un repte.
Com es tradueix aquest repte de cara als edificis que no són d’obra nova?
Tenim un gran parc construït obsolet que li hem d’allargar la vida. Per aconseguir-ho cal fer una mirada estructural de l’edifici, fer una rehabilitació integral, com fer-lo més eficient i sobretot com millorar la salut i el confort de la salut de les persones que hi viuen, com incorporem aquests criteris de sostenibilitat/accessibilitat a aquests edificis.
No és un repte fàcil, requereix de molta creativitat, per exemple no intentar posar un ascensor on no hi cap sinó posar un ascensor que doni servei a diferents comunitats a través d’un pati, d’una illa, a través d’altres camins que encara no s’han explorat, un camí molt interessant. Són projectes molt més estratègics que ens fan anar cap a una rehabilitació integral que és mirar-nos l’edifici i sobretot el conjunt de l’illa. Aquí està el valor dels arquitectes, la confiança d’abordar projectes amb una mirada més àmplia.
Lligat a la sostenibilitat, l’accessibilitat ha de ser el futur de l’arquitectura?
L’accessibilitat forma part de la sostenibilitat, es tracta no només d’aconseguir que les persones puguin seguir vivint a casa seva el màxim temps amb tota la xarxa de veïnat i connexió amb l’entorn, sinó també l’oportunitat d’explorar noves tipologies d’habitatges, amb cohousing que també s’està treballant amb altres col·lectius. Hi ha una xarxa de serveis per acompanyar el suport a la llar i cal tenir en compte els equips d’arquitectes, ens falta que el sector i la societat confiï més en nosaltres, que ens vegin com el metge de capçalera que t’acompanya i t’ajuda amb tot el que seria la salut pública, ja que l’arquitecte ha d’estar també al costat de totes les persones per veure a cada moment què necessiten.
Què esperen de la proper edició de Construmat?
Espero que tota l’àrea de rehabilitació continuï agafant força, que ja ho vam veure al darrer Construmat i que puguem veure com la rehabilitació incorpora conceptes d’accessibilitat i també elements que ens permetin incorporar eficiència energètica. També la industrialització no només en obra nova sinó també amb la rehabilitació. Són els conceptes que ens agradaria que tinguessin presència.
Construmat pot contribuir a accelerar l’assoliment dels reptes del sector?
Crec que necessitem que tots aquests nous àmbits que estem parlant entrin amb força al Construmat, això ajudarà a fer visible els reptes que tenim sobre la taula i posar-la al servei de les empreses, els professionals, per entendre on hi ha un focus d’oportunitat de millora en tot el sector.